22 de desembre 2010

Entre tots n’hem fet 30!

.
El 13 i 14 de novembre vam celebrar la Castanyada 2010 a Cal Candi, a Vilada. Entre socis, sòcies i simpatitzants n’érem 80 de colla. Déu n’hi do!

Com ja és tradicional, va ser un cap de setmana de multi-activitats, amb escalada, caiac i excursionisme, amb festa inclosa.

I és que a la nit, la colla jove del centre van preparar una gimcana per fer-nos participar a tots i riure una mica. Un petit contratemps, però, va fer que part de l’activitat s’ajornés fins l’endemà, abans de dinar. Va ser llavors, doncs, que la cosa va continuar i tots ens ho vam passar d’allò més bé.

El millor de tot va ser la gran sorpresa que ens havien preparat per fer acabar l’activitat: un gran trencaclosques que entre tots havíem de muntar, format per un recull de fotos de tots aquests 30 anys juntament amb els noms dels socis i sòcies, escrits a mà, i que portava per títol: “Entre tots n’hem fet 30”

Com a final de festa un gran pastís de tres pisos, fet de cartró i cobert de llaminadures, perquè poguessin gaudir-ne també els més petits. La festa va acabar amb els forts aplaudiments i moltes felicitacions als organitzadors, la colla jove.

Tot plegat, amanit amb un bon ambient i moltes ganes de passar-s’ho bé.

07 de desembre 2010

Barranc Mas Calsam


Aquest és un dels barrancs que hem fet durant aquest estiu. Aquí teniu a ¿Estás Seguro? entrenant salts.

11 de juliol 2010

LAS BARDENAS REALES-LA BLANCA I LA NEGRA-

Haviem programat el primer cap de setmana de Juny per anar a ciclar per LAS BARDENAS REALES (Aragó i Nafarroa). portavem preparant-ho des de principis de Març. Haviem contactat i fet una previsió inicial de unes 19 persones, contant 17 "ciclerus" i 2 encarregats de recolzament logistic. Així doncs vam posar-nos en moviment per tal de reservar la furgoneta i els "manovolumens" a un bon preu i així ho vam fer. Dos mesos abans de l'activitat ja teniem els vehicles reservats. A partir d'aqui algunes baixes que es van poder anar sol.lucionant, a darrera hora, més baixes que van fer perillar el pressupost inicial per persona i el recolzament logistic. Gràcies a l'esforç d'uns companys/es, que van incorporar a amics i companyes de relació (hahahahaha) hem vam tenir prou amb el que haviem previst. Bufffff.

Disabte 5 a dos quarts d'onze del matí ens trobàvem els 18 per carregar les bicis i els "viveres" en la furgona i dirigir-nos cap el nostre destí KM 17,3 de la carretera de Tudela a Ejea de los Caballeros. No recordo a quina hora vam arribar però encara feia molta calor. El camí començava pla però ja saviem que aniriem agafant alçada. A poc a poc arribavem als llocs on l'equip d'avituallament (Antonio, Viki i Amor) havien preparat begudes i fruites per a nosaltres amb una coordinació exquisida. A mitja tarda arribàvem al Santuari de Sancho Abarca després d'haver travessat La Plana Negra ( no sé si l'adjectiu negra ho és per la quantitat de mosquits que et fan la vida impossible, oi Sónia?, o perque et pots fotre una soberana hostia si intentes fixar-te les ulleres sobre el nas mentre estás baixant a tota llet pel camí, oi, Vicencs?). De fet al cim del Santuari hi havien uns gavatxos que ens van aplaudir com si fos la darrera etapa del Tour, hahahahahahahahaha.
En arribar aqui, desfer el camí, i , com no !!!!, petita encigaladeta, que va fer que improvisessim sobre la marxa el casmi de retorn. Vam veure la posta de Sol i vam arribar als cotxes a una hora prudent. Carregar les bicis i anar fins el Santuario del Yugo, on estava previst dormir.




Sopar a base de truita de patates, xoriçets calents, embutit, pa amb tomàquet i pernil, vinillo, aigua, refrescos,postres, etc, etc. En acabar els mes "responsables" vam anar a dormir, i els mes "i-responsables" van buidar una ampolla de Whiskie de Malta.

L'endemà ens va obsequiar amb una sortida de Sol de p....mare. Esmorzar a base de cafes amb llet, colacao, sucs de fruita, NOCILLA, galetes, madalenes, melmelades, etc. etc. i en acabar, recollir i anar fins al punt de sortida previst.




En arribar vam trobar-nos amb un grup de ciclistes que ens van orientar sobre els camins de la zona (una cosa és el mapa, el GPS i un altre els coneixements de la zona que tenen els seus habitants ).
Castiltierra, les barraques, el camp de tir, el Piskerra, la senda de los Ciervos altrament dita EL CIRCO, el Rallon, el Tobogán, la pista, la Guarida de Sanchicorrota, la base militar, la mani contra el camp de tir i el punt d'arribada. Fet i fet, tot el matí.
Vam tornar cap a la zona del Santuari del Yugo doncs haviem reservat el dinar en la HOSPEDERIA que hi ha al costat de l'esglesia.

Migues a dojo, pebrots del piquillo amb brandada d'abadeixo, COCRETAS, casrn de be a dojo, beguda, postre, café i "xarrupets" (fòra de pressupost).


Crec que tot i existint diferencies d'edat, de forma física, de maneres de ser, idiomàtiques, i tantes altres, l'esperit de conèixer i gaudir de nous llocs en companyia de nova gent, va estar per sobre de qualsevol diferencia.

Gràcies companys.


Antonio, Viki, Amor, Aurelio, Sonia, Enrique, Enrique (suricata), Paco, Imma, Andreas (nueeevooo), Ismael, Joan, Joaquima, Toni, Vicencs, Alfonso i Xavi.

PUJADA AL RAS DE CLARENT -Serra de Catllaràs-




El dia de Sant Fermí vam eixecar-nos doreta i vam caminar els 9 kms que separan Vilada de Sant Romà de la Clusa , el camí es pot fer també per pista, que es l'opció que vam escollir, doncs, malgrat ser una pista, té unes vistes dels entorns impresionants, (passos canadencs, font del Vidrie, Can Massana, Can Miralles, el Castell de l'Areny, el pas i barranc de l'Escalell, area de lleure de la casa del Clot, on vam descansar una mica i vam carregar aigua. Ja solament quedàvem dos quilómetres fins arrivar a la Clusa. Un cop arribats al refugi vam fer el cafetet de rigor, i en Ramón i la seva companya ens van indicar el camí fins el Ras de Clarent. Txino Txano en uns tres quarts d'hora vam arribar al prat. Veiem el Puigmal, el Pedraforca, la Serra d'Ensija, jo diria que Port del Compte, i l'esclat de vida d'aques estiu, flors, plantes, insectes, papallones, aguilots.............. Vam estar una bona estona abans de desfer camí fins el refugi. Vam aturar-nos en un rierol per tal de refrescar el peus i en acabar cap el refugi a dinar una mica.

PUJADA A LA SALGA AGUDA (Serra de Pic-en-cel)


Dilluns 5 vam començar la primera part de les vacances i vam decidir pujar a la Salga Aguda. Es un cim de 1.170 mts. aprox. que veiem des d'el mnenjador del pis de Vilada i que feia temps que voliem pujar. Així doncs, al voltant de les 10 del matí vam travessar la riera de Vilada per la passarel.la que van instal.lar per Sant Pere. Cal comentar que el camí s'enfila fins a la carretera de Vilada a Borredà, que s'ha de trepitjar uns 200 mts.(si hi arriven) i agafar un tencall a la dreta que va paral.lel a la carretera i que ens durà fins el Pont del Climent per travessar la riera de Merdançol.

Un cop aquí, continuem enfilant-nos passant per la Portella de l'Olivar, al cap d'uns 5-10 minuts, deixar a la dreta el trencall que du fins al Serrat del Mig dia i continuar amunt fins el collet del Tell i d'aqui en 30 minutets al cim.

Es un sortida molt agraïda per fer aquesta época de l'any, doncs excepte el darrer tram de tornada, tot el itinerari es fa per zona ombrívola.

16 de juny 2010

Bacias





Somi... un altre sortida les previsions eran mol dolentes, peró per una vegada vem tenir sort i amb tota la excursio no ens va ploure com podeu veure per las fotos neu per donar i vendre....
fins la propera.

Toubkal





Com podeu veure els Massajoves em anat el Marroc, per les fotos podeu veure que es un pais de molts contrastos,varem pasar una nit el desert amb sortida de sol inclosa, també varem pujar el Toubkal,com sempre us faig saber que en Naval a la pagina web www.massajovespermorir.com
podeu gaudi de tota la excursió.


28 de maig 2010

Bajadita Senda de los Ciervos, Bardenas Reales

per anar fent boca

PUJADA A NURIA 23-5-2010

En Quim va organitzar la clàssica pujada a Nùria pel Cami Vell.
Enguany hem sigut 22" penitents" el que vol dir que aquesta pujada s'està consolidant i es apreciada per un bon nombre de socis del Centre.
A la baixada, els mes tardons (practicament la 3ª edat), ens vam mullar degut a l'esperada visita de la pluja.

18 de maig 2010

Morera de Montsant


El diumenge vam fer l'excursió a la Morera de Montsant. Ens aixequem primerenc i a les nou començàvem la caminada amb un dia clar però fred i Ventós. En la primera pujada el fred se li va anar a més d'un i el vent es va calma a l'abric de la muntanya.

Passem pel Grau dels Barrots, un pas molt bonic que té diversos al·licients. Continuem a mitjan vessant amb unes vistes aèries impressionant, passant per el Balcó del Priorat fins a arribar dalt del tot, La Serra Major.

Ens dirigim amb bon ànim cap a la Roca Corbatera, no sense abans voler posar en dificultats a algun personatge passant-lo pel Pas del Gat, un pas entre dues roques sense cap perill però estret-estret. Després d'aquest pas una grata vista, una família de senglars d'uns nou membres i dues generacions.

Per fi Roca Corbatera, on es va fer la foto del grup i drets a la Cova del Meloner a menjar que havia fam. Aquí, després d'omplir la panxa es va fer un poc d'exercici de tir al blanc a força de projectils de pedra. No se qui va guanya però almenys, ningú va perdre res.

Seguidament ens endinsem en les profunditats de la Cova Santa a "curiosear" una estona. Ens vam engegar ràpidament ja que havia simpatitzants del Barça que no l'hi volien perdre. Ens dirigim per La Roquera dels Grèvols cap al Grau del Carabassal, tram equipat i entretingut abans d'agafar el camí de tornada al pàrquing i amb unes vistes precioses, com en tota la ruta la qual no té desaprofitament.

I volta a casa, sans i contents ja que havíem passat un bon dia i podríem gaudir de la victòria del Barça.

Mes fotos a : http://picasaweb.google.es/jcarmelo44/MoreraDeMontsant?feat=directlink

Carmelo.


14 de maig 2010

HEM TORNAT A LA PICA D'ESTATS

.
.
He desempolsat els esquís de muntanya, que ja tocava. Pujant a la Pica d'Estats, un cap de setmana fantàstic amb un nubolot perseguint-nos.
.
Sense arribar-nos a atrapar (per poquet), va començar a ploure quan ja érem al cotxe...
.
.
...
.
.
.
.
.
.
.
.
.Núria, Neus, David i jo

03 de maig 2010

UNA PEDALADETA PER LA NOGUERA

.
.
Una volta en BTT de 1160m de desnivell acumulat, i uns 50 Km de recorregut. Aquest cop tot solet.
.
El paisatge que La Noguera ofereix en primavera és fantàstic i aconsello fer una bona immersió pel territori aquest any que ha plogut molt. Està tot pletòric, una gama de verds que no te'ls acabes, roselles, margarides i mil floretes de les què no conec el nom, flotant en un mar immens de blat i ordi en constant moviment.
.
PUJANT A L'ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE CÉRVOLES
.

DUES ROSELLES EN CONTRAPUNT AL PAISSATGE VERD
.
SEMBLA QUE VENEN NÚVOLS
.
MARS DE BLAT I ORDI
.
REORIENTANT-ME
.
TOT EL DIA AMENAÇANT I AL FINAL RES
.
.
.
TOT UN ESPECTACLE!!!
.
.