27 de març 2010
PIC DEL MARTELL: Regulació temporal de l'escalada.
PIC DE LA DONA, un altre cop.
Dissabte 13 de març de 2010 vam fer un altre cop una combinada de raquetes i esquís de muntanya al Pic de la Dona a 2705 metres d'alçada, i també vam iniciar "cantera" a la neu.
.
22 de març 2010
Avencs de la Febró
Bueno, esta es la primera "piada" que escribo y no sé cómo se me dará así que se aceptarán críticas dentro de 20 años jeje.
El 21 de marzo del 2010 nos reunimos varios personajes y decidimos hacer una pequeña excursión a los Avencs de la Febró en las Montañas de Prades (Tarragona) que son unas grietas en la tierra que oscilan entre los 30 y 40 metros de profundidad con varias cuevas en su interior, pequeñas pero muy bonitas. Lástima que la mayoría de las estalactitas y estalagmitas están arrancadas ya que fueron pasto de un señor adinerado para adornas sus jardines.
La cosa es que a los que pudieron venir les gusto la excursión, la cual acabó haciendo una pequeña ferrata que hay por la zona (La Trona).
Estos son los componentes del equipo.
Os dejo estas tres fotos, pero si quereis ver más, aqui tenéis el link para verlas todas.
http://picasaweb.google.es/jcarmelo44/100321AvencsDeLaFebro?feat=directlink
Solo es copiarlo y pegarlo en la barra de direcciones, "ande" se pone lo de www........
Un saludo y espero que os gusten.
Carmelo
Es bueno dejar la bebida, solo hay que saber dónde.
07 de març 2010
SOBREPUNY
SORTIDA AL SOBREPUNY 1655 MTS.
Aquest dissabte no tenia res a fer i com que les previsions de la meteo no eran massa optimistes pel diumenge, vaig pensar, -ara o mai-, així doncs vaig enredar a en Xavi perque m'acompanyes a preparar una sortideta.
El lloc escollit va ser el Sobrepuny, motiu? Molt a prop de Vilada Es pot iniciar la sortida des de casa (alguns direu, hóstia com sempre!!! o es que algú la comença des de la Sagrada Familia), Volia dir que no cal agafar el cotxe per fer aproximacions (nota pels "pijigueres", la majoria dels cap de setmana l'Enriqueta i jo els passem a Vilada (El Berguedà), i molt sovint s'hi afeigeix la resta de la familia, per aixó comento que sortim des de casa.)
Be, fora "parides", a les 10 de la "matinada" vam passar pel carreró del costat del Bar Arç, per agafar el cami que puja cap l'esglesia, vam passar per devant de Can Paco (un altre dia us explicaré..) i xino xano, nando hasiendo..... vam arribar fins a la Creu del Roset (pila de pedres coronada per una creu de fusta) vorejant-la per la seva dreta, vam agafar la pista que devalla suament fins a trobar un encreuament de pistes. La direcció a seguir, la de pujada, aquí el caminet comença a enfilar-se fins arribar al pla d'Espinagalls, el vam travessar fins agafar una pista durant uns 200 mts fins a trobar un senyal que, en forma de punt groc, ens indicava que el corriol a la dreta era per on deviem trepitjar. Amunt, amunt. Tants esforços per anar superant les pujades em van provocar un "apreton". "Abono pa las plantas" i amunt un altre cop. Vam començar a trobar neu. Primer ens va fer il.lusió, a mida que anàvem pujant, ja no ens en feia tanta, aixó si, els gossets gaudien molt (com que son 4x4....),nosaltres anant pensant, -"els crampons, on son?"-. De fet no ens van caldre,vam arribar al pla de les Collades, d'allà a la collada de Baix i d'aquí a la collada d'Amunt (originals eh?, em recorda aquells pobles de l'Aragó que, estant un al costat de l'altre, es diuen Mora de Rubielos i Rubielos de Mora). Del pla de les Collades fins d'alt el Sobrepuny el camí s'enfila prou per la seva vessant Nord, i aquí la neu era ben dura, no ens ensorràvem gens i no hi havía cap traça. La vista des de el Sobrepuny, guai del paraguai. La temperatura, ideal per caminar, el solet, tot just dalt del cim, doncs tots el camins passan per zones boscosses bastant obagues. Arribant al cim ens vam trobar a una persona.
-Falta molt-
-No, ja hi sou-
-Ot, Xena,quiets-
-Adeu-
-A10-
Un cop al cim, gaudir de les vistes, donar temps a que les pulsacions tornessin al seu lloc, menjar quatre galetones, fer quatre (perque diem 4 si em vam fer més) fotos, i començar a baixar.
Voliem caranejar fins a La Clusa, però el temps se'ns tirava a sobre (anava calent.. hehehe).
Cal dir que a la baixada, més d'una relliscada vam fer, malgrat tot vam arribar sans i estalvis i a l'hora prevista.
Recomenable. Si algú la vol fer, li puc deixar els camins per gps.