LES PIADES DELS SOCIS

EXCURSIO D'ALTA MUNTANYA AL ERISTE NORD

2011-07-26T07:03:00.000+02:00

SI, SOM UNS PESATS, PERÒ RECORDEU QUE PER PODER ASSITIR A L'ACTIVITAT HEU DE SER SOCIS DEL CENTRE I ESTAR FEDERATS AMB L'OPCIO C1 COM A MINIM.

QUE US VAGI BE

LA FALCONERA

2011-07-11T16:15:00.010+02:00

Pràctiques d'espeleo natació al Penya Segat de la Falconera (Garraf)

ITINERARI PEDRA SECA A SANT BOI

2011-03-29T22:06:00.001+02:00

cova de l'arcada

2011-03-20T09:42:00.002+01:00

Entre tots n’hem fet 30!

2010-12-22T16:12:00.010+01:00

El 13 i 14 de novembre vam celebrar la Castanyada 2010 a Cal Candi, a Vilada. Entre socis, sòcies i simpatitzants n’érem 80 de colla. Déu n’hi do!

Com ja és tradicional, va ser un cap de setmana de multi-activitats, amb escalada, caiac i excursionisme, amb festa inclosa.

I és que a la nit, la colla jove del centre van preparar una gimcana per fer-nos participar a tots i riure una mica. Un petit contratemps, però, va fer que part de l’activitat s’ajornés fins l’endemà, abans de dinar. Va ser llavors, doncs, que la cosa va continuar i tots ens ho vam passar d’allò més bé.

El millor de tot va ser la gran sorpresa que ens havien preparat per fer acabar l’activitat: un gran trencaclosques que entre tots havíem de muntar, format per un recull de fotos de tots aquests 30 anys juntament amb els noms dels socis i sòcies, escrits a mà, i que portava per títol: “Entre tots n’hem fet 30”

Com a final de festa un gran pastís de tres pisos, fet de cartró i cobert de llaminadures, perquè poguessin gaudir-ne també els més petits. La festa va acabar amb els forts aplaudiments i moltes felicitacions als organitzadors, la colla jove.

Tot plegat, amanit amb un bon ambient i moltes ganes de passar-s’ho bé.

Barranc Mas Calsam

2010-12-07T22:45:00.003+01:00

Aquest és un dels barrancs que hem fet durant aquest estiu. Aquí teniu a ¿Estás Seguro? entrenant salts.

LAS BARDENAS REALES-LA BLANCA I LA NEGRA-

2010-07-11T18:18:00.018+02:00

Haviem programat el primer cap de setmana de Juny per anar a ciclar per LAS BARDENAS REALES (Aragó i Nafarroa). portavem preparant-ho des de principis de Març. Haviem contactat i fet una previsió inicial de unes 19 persones, contant 17 "ciclerus" i 2 encarregats de recolzament logistic. Així doncs vam posar-nos en moviment per tal de reservar la furgoneta i els "manovolumens" a un bon preu i així ho vam fer. Dos mesos abans de l'activitat ja teniem els vehicles reservats. A partir d'aqui algunes baixes que es van poder anar sol.lucionant, a darrera hora, més baixes que van fer perillar el pressupost inicial per persona i el recolzament logistic. Gràcies a l'esforç d'uns companys/es, que van incorporar a amics i companyes de relació (hahahahaha) hem vam tenir prou amb el que haviem previst. Bufffff.

Disabte 5 a dos quarts d'onze del matí ens trobàvem els 18 per carregar les bicis i els "viveres" en la furgona i dirigir-nos cap el nostre destí KM 17,3 de la carretera de Tudela a Ejea de los Caballeros. No recordo a quina hora vam arribar però encara feia molta calor. El camí començava pla però ja saviem que aniriem agafant alçada. A poc a poc arribavem als llocs on l'equip d'avituallament (Antonio, Viki i Amor) havien preparat begudes i fruites per a nosaltres amb una coordinació exquisida. A mitja tarda arribàvem al Santuari de Sancho Abarca després d'haver travessat La Plana Negra ( no sé si l'adjectiu negra ho és per la quantitat de mosquits que et fan la vida impossible, oi Sónia?, o perque et pots fotre una soberana hostia si intentes fixar-te les ulleres sobre el nas mentre estás baixant a tota llet pel camí, oi, Vicencs?). De fet al cim del Santuari hi havien uns gavatxos que ens van aplaudir com si fos la darrera etapa del Tour, hahahahahahahahaha.

En arribar aqui, desfer el camí, i , com no !!!!, petita encigaladeta, que va fer que improvisessim sobre la marxa el casmi de retorn. Vam veure la posta de Sol i vam arribar als cotxes a una hora prudent. Carregar les bicis i anar fins el Santuario del Yugo, on estava previst dormir.

Sopar a base de truita de patates, xoriçets calents, embutit, pa amb tomàquet i pernil, vinillo, aigua, refrescos,postres, etc, etc. En acabar els mes "responsables" vam anar a dormir, i els mes "i-responsables" van buidar una ampolla de Whiskie de Malta.

L'endemà ens va obsequiar amb una sortida de Sol de p....mare. Esmorzar a base de cafes amb llet, colacao, sucs de fruita, NOCILLA, galetes, madalenes, melmelades, etc. etc. i en acabar, recollir i anar fins al punt de sortida previst.

En arribar vam trobar-nos amb un grup de ciclistes que ens van orientar sobre els camins de la zona (una cosa és el mapa, el GPS i un altre els coneixements de la zona que tenen els seus habitants ).

Castiltierra, les barraques, el camp de tir, el Piskerra, la senda de los Ciervos altrament dita EL CIRCO, el Rallon, el Tobogán, la pista, la Guarida de Sanchicorrota, la base militar, la mani contra el camp de tir i el punt d'arribada. Fet i fet, tot el matí.

Vam tornar cap a la zona del Santuari del Yugo doncs haviem reservat el dinar en la HOSPEDERIA que hi ha al costat de l'esglesia.

Migues a dojo, pebrots del piquillo amb brandada d'abadeixo, COCRETAS, casrn de be a dojo, beguda, postre, café i "xarrupets" (fòra de pressupost).

Crec que tot i existint diferencies d'edat, de forma física, de maneres de ser, idiomàtiques, i tantes altres, l'esperit de conèixer i gaudir de nous llocs en companyia de nova gent, va estar per sobre de qualsevol diferencia.

Gràcies companys.

Antonio, Viki, Amor, Aurelio, Sonia, Enrique, Enrique (suricata), Paco, Imma, Andreas (nueeevooo), Ismael, Joan, Joaquima, Toni, Vicencs, Alfonso i Xavi.

PUJADA AL RAS DE CLARENT -Serra de Catllaràs-

2010-07-11T09:24:00.004+02:00

El dia de Sant Fermí vam eixecar-nos doreta i vam caminar els 9 kms que separan Vilada de Sant Romà de la Clusa , el camí es pot fer també per pista, que es l'opció que vam escollir, doncs, malgrat ser una pista, té unes vistes dels entorns impresionants, (passos canadencs, font del Vidrie, Can Massana, Can Miralles, el Castell de l'Areny, el pas i barranc de l'Escalell, area de lleure de la casa del Clot, on vam descansar una mica i vam carregar aigua. Ja solament quedàvem dos quilómetres fins arrivar a la Clusa. Un cop arribats al refugi vam fer el cafetet de rigor, i en Ramón i la seva companya ens van indicar el camí fins el Ras de Clarent. Txino Txano en uns tres quarts d'hora vam arribar al prat. Veiem el Puigmal, el Pedraforca, la Serra d'Ensija, jo diria que Port del Compte, i l'esclat de vida d'aques estiu, flors, plantes, insectes, papallones, aguilots.............. Vam estar una bona estona abans de desfer camí fins el refugi. Vam aturar-nos en un rierol per tal de refrescar el peus i en acabar cap el refugi a dinar una mica.

PUJADA A LA SALGA AGUDA (Serra de Pic-en-cel)

2010-07-11T09:02:00.003+02:00

Dilluns 5 vam començar la primera part de les vacances i vam decidir pujar a la Salga Aguda. Es un cim de 1.170 mts. aprox. que veiem des d'el mnenjador del pis de Vilada i que feia temps que voliem pujar. Així doncs, al voltant de les 10 del matí vam travessar la riera de Vilada per la passarel.la que van instal.lar per Sant Pere. Cal comentar que el camí s'enfila fins a la carretera de Vilada a Borredà, que s'ha de trepitjar uns 200 mts.(si hi arriven) i agafar un tencall a la dreta que va paral.lel a la carretera i que ens durà fins el Pont del Climent per travessar la riera de Merdançol.

Un cop aquí, continuem enfilant-nos passant per la Portella de l'Olivar, al cap d'uns 5-10 minuts, deixar a la dreta el trencall que du fins al Serrat del Mig dia i continuar amunt fins el collet del Tell i d'aqui en 30 minutets al cim.

Es un sortida molt agraïda per fer aquesta época de l'any, doncs excepte el darrer tram de tornada, tot el itinerari es fa per zona ombrívola.

Bacias

2010-06-16T23:10:00.007+02:00

Somi... un altre sortida les previsions eran mol dolentes, peró per una vegada vem tenir sort i amb tota la excursio no ens va ploure com podeu veure per las fotos neu per donar i vendre....

fins la propera.

Toubkal

2010-06-16T22:42:00.009+02:00

Com podeu veure els Massajoves em anat el Marroc, per les fotos podeu veure que es un pais de molts contrastos,varem pasar una nit el desert amb sortida de sol inclosa, també varem pujar el Toubkal,com sempre us faig saber que en Naval a la pagina web www.massajovespermorir.com

podeu gaudi de tota la excursió.

Bajadita Senda de los Ciervos, Bardenas Reales

2010-05-28T16:57:00.000+02:00

per anar fent boca

PUJADA A NURIA 23-5-2010

2010-05-28T16:29:00.002+02:00

En Quim va organitzar la clàssica pujada a Nùria pel Cami Vell.
Enguany hem sigut 22" penitents" el que vol dir que aquesta pujada s'està consolidant i es apreciada per un bon nombre de socis del Centre.
A la baixada, els mes tardons (practicament la 3ª edat), ens vam mullar degut a l'esperada visita de la pluja.

Morera de Montsant

2010-05-18T16:40:00.002+02:00

El diumenge vam fer l'excursió a la Morera de Montsant. Ens aixequem primerenc i a les nou començàvem la caminada amb un dia clar però fred i Ventós. En la primera pujada el fred se li va anar a més d'un i el vent es va calma a l'abric de la muntanya.

Passem pel Grau dels Barrots, un pas molt bonic que té diversos al·licients. Continuem a mitjan vessant amb unes vistes aèries impressionant, passant per el Balcó del Priorat fins a arribar dalt del tot, La Serra Major.

Ens dirigim amb bon ànim cap a la Roca Corbatera, no sense abans voler posar en dificultats a algun personatge passant-lo pel Pas del Gat, un pas entre dues roques sense cap perill però estret-estret. Després d'aquest pas una grata vista, una família de senglars d'uns nou membres i dues generacions.

Per fi Roca Corbatera, on es va fer la foto del grup i drets a la Cova del Meloner a menjar que havia fam. Aquí, després d'omplir la panxa es va fer un poc d'exercici de tir al blanc a força de projectils de pedra. No se qui va guanya però almenys, ningú va perdre res.

Seguidament ens endinsem en les profunditats de la Cova Santa a "curiosear" una estona. Ens vam engegar ràpidament ja que havia simpatitzants del Barça que no l'hi volien perdre. Ens dirigim per La Roquera dels Grèvols cap al Grau del Carabassal, tram equipat i entretingut abans d'agafar el camí de tornada al pàrquing i amb unes vistes precioses, com en tota la ruta la qual no té desaprofitament.

I volta a casa, sans i contents ja que havíem passat un bon dia i podríem gaudir de la victòria del Barça.

Mes fotos a : http://picasaweb.google.es/jcarmelo44/MoreraDeMontsant?feat=directlink

Carmelo.

HEM TORNAT A LA PICA D'ESTATS

2010-05-14T01:48:00.007+02:00

He desempolsat els esquís de muntanya, que ja tocava. Pujant a la Pica d'Estats, un cap de setmana fantàstic amb un nubolot perseguint-nos.

Sense arribar-nos a atrapar (per poquet), va començar a ploure quan ja érem al cotxe...

...

.Núria, Neus, David i jo

UNA PEDALADETA PER LA NOGUERA

2010-05-03T00:44:00.006+02:00

Una volta en BTT de 1160m de desnivell acumulat, i uns 50 Km de recorregut. Aquest cop tot solet.

El paisatge que La Noguera ofereix en primavera és fantàstic i aconsello fer una bona immersió pel territori aquest any que ha plogut molt. Està tot pletòric, una gama de verds que no te'ls acabes, roselles, margarides i mil floretes de les què no conec el nom, flotant en un mar immens de blat i ordi en constant moviment.

PUJANT A L'ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE CÉRVOLES

.

DUES ROSELLES EN CONTRAPUNT AL PAISSATGE VERD

SEMBLA QUE VENEN NÚVOLS

MARS DE BLAT I ORDI

REORIENTANT-ME

TOT EL DIA AMENAÇANT I AL FINAL RES
.

TOT UN ESPECTACLE!!!

Pic de la Done

2010-04-26T22:26:00.008+02:00

Sortida dels massajoves al pic de la Done aquest Diumenge.

si voleu veure la excursió mes detallada entreu www.massajovespermorir.com

foto 1 Canigo al fons.

foto 2 cim del pic de la Done

foto 3 pujant cap el cim

foto 4 que be s'esmorça amb aquesta viste

foto 5 Portella Mentet... arriban

DE COPS SEMBLEM ESCALADORS

2010-04-24T23:31:00.007+02:00

.
.

LA NÚRIA
.

LA NÚRIA PENSANT-SE EL PAS
.

I ARA EN DAVID
.

...MÉS
.

...ON ÉS EL FORADET PRODIGIÓS
.

TIBANT, TIBANT!!!
.

I ARA LA NEUS
.

En David m'ha pasat aquest video, de cops semblem escaladors...
HEHEHEHE!!!
.
Que divertit és això de fer bloc. A més a més, t'obre la gana

ANIMEU-VOS!!!

UNA EXCURSIONETA PEL MONTSANT

2010-04-22T23:08:00.009+02:00

Una treckinada pel Montsant en tres dies.

1er. dia:La Mussara, Cornudella, pujada a la Roca Corbatera pel grau dels tres esgraons, L'Albarca. 28 km.

2on. dia:L'Albarca, Mont-ral. 35 km.

3er. dia:Mont-ral, L'Albiol, La Mussara. 17 km.

Amb un desnivell acumulat en les tres jornades d'aproximadament 5.000m

SORTIDA DE LA MUSSARA
.

UN REAGRUPAMENT

CAMÍ DE SIURANA

SIURANA

CORNUDELLA

EL GRAU DELS TRES ESGRAONS

EL VIBAC MÉS CONFORTABLE DE LA MEVA VIDA

ANEM PEL SEGON DIA

TRAVESSANT EL RIU SIURANA

UN DESCANSET

UN GORG DEL RIU SIURANA

TERCER DIA

DARRER DESCANS ABANS DE PUJAR A LA MUSSARA

JA HEM ARRIBAT!!!

PER FI...

DINAR, RECOMPENSA DESPRÉS DELS 80 Km

La treckinada pel Montsant en tres dies de la Núria, l'Eulàlia, la Neus, el David i jo.

SANT BOI SITGES 2010

2010-04-06T18:51:00.004+02:00

Molta "penya" santboiana o no, caminant de valent fins a Sitges.

PIC DEL MARTELL: Regulació temporal de l'escalada.

2010-03-27T10:57:00.002+01:00

Al Pic del Martell ha nidificat una àliga cuabarrada. Aquí teniu l'enllaç. I aquí teniu la web-cam del niu, en directe.

La regulació és la següent:

"Amb la voluntat de compatibilitzar l'ús públic i la conservació d'espècies amenaçades, aquest any, i de manera excepcional, es modifica l'àmbit de regulació de l'escalada del Puig del Martell : No es podrà escalar des de la via "el Capricho del Mono" (a l'esquerra de Retorno Mágico) cap el interior de Barranc (incloent-hi el sector Herboristes) des del dia 19 de Març fins el 30 de Juny de 2010."

PIC DE LA DONA, un altre cop.

2010-03-27T10:18:00.004+01:00

D
Dissabte 13 de març de 2010 vam fer un altre cop una combinada de raquetes i esquís de muntanya al Pic de la Dona a 2705 metres d'alçada, i també vam iniciar "cantera" a la neu.
.

Foto 1: Foto de grup al cim.

Foto 2 i 3: Combinada de raquetes i esquí.

Foto 4: En Pau a la Portella del Mentet, al fons el Canigó.

Foto 5: Pare i fill arribant al cim.

Aquí teniu l'ascensió del 2009 i més informació de la ruta i el cim.

Avencs de la Febró

2010-03-22T10:01:00.006+01:00

Hola que tal!!

Bueno, esta es la primera "piada" que escribo y no sé cómo se me dará así que se aceptarán críticas dentro de 20 años jeje.

El 21 de marzo del 2010 nos reunimos varios personajes y decidimos hacer una pequeña excursión a los Avencs de la Febró en las Montañas de Prades (Tarragona) que son unas grietas en la tierra que oscilan entre los 30 y 40 metros de profundidad con varias cuevas en su interior, pequeñas pero muy bonitas. Lástima que la mayoría de las estalactitas y estalagmitas están arrancadas ya que fueron pasto de un señor adinerado para adornas sus jardines.
La cosa es que a los que pudieron venir les gusto la excursión, la cual acabó haciendo una pequeña ferrata que hay por la zona (La Trona).

Estos son los componentes del equipo.

Os dejo estas tres fotos, pero si quereis ver más, aqui tenéis el link para verlas todas.

http://picasaweb.google.es/jcarmelo44/100321AvencsDeLaFebro?feat=directlink

Solo es copiarlo y pegarlo en la barra de direcciones, "ande" se pone lo de www........

Un saludo y espero que os gusten.

Carmelo

Es bueno dejar la bebida, solo hay que saber dónde.

SOBREPUNY

2010-03-07T20:48:00.003+01:00

SORTIDA AL SOBREPUNY 1655 MTS.

Aquest dissabte no tenia res a fer i com que les previsions de la meteo no eran massa optimistes pel diumenge, vaig pensar, -ara o mai-, així doncs vaig enredar a en Xavi perque m'acompanyes a preparar una sortideta.

El lloc escollit va ser el Sobrepuny, motiu? Molt a prop de Vilada Es pot iniciar la sortida des de casa (alguns direu, hóstia com sempre!!! o es que algú la comença des de la Sagrada Familia), Volia dir que no cal agafar el cotxe per fer aproximacions (nota pels "pijigueres", la majoria dels cap de setmana l'Enriqueta i jo els passem a Vilada (El Berguedà), i molt sovint s'hi afeigeix la resta de la familia, per aixó comento que sortim des de casa.)

Be, fora "parides", a les 10 de la "matinada" vam passar pel carreró del costat del Bar Arç, per agafar el cami que puja cap l'esglesia, vam passar per devant de Can Paco (un altre dia us explicaré..) i xino xano, nando hasiendo..... vam arribar fins a la Creu del Roset (pila de pedres coronada per una creu de fusta) vorejant-la per la seva dreta, vam agafar la pista que devalla suament fins a trobar un encreuament de pistes. La direcció a seguir, la de pujada, aquí el caminet comença a enfilar-se fins arribar al pla d'Espinagalls, el vam travessar fins agafar una pista durant uns 200 mts fins a trobar un senyal que, en forma de punt groc, ens indicava que el corriol a la dreta era per on deviem trepitjar. Amunt, amunt. Tants esforços per anar superant les pujades em van provocar un "apreton". "Abono pa las plantas" i amunt un altre cop. Vam començar a trobar neu. Primer ens va fer il.lusió, a mida que anàvem pujant, ja no ens en feia tanta, aixó si, els gossets gaudien molt (com que son 4x4....),nosaltres anant pensant, -"els crampons, on son?"-. De fet no ens van caldre,vam arribar al pla de les Collades, d'allà a la collada de Baix i d'aquí a la collada d'Amunt (originals eh?, em recorda aquells pobles de l'Aragó que, estant un al costat de l'altre, es diuen Mora de Rubielos i Rubielos de Mora). Del pla de les Collades fins d'alt el Sobrepuny el camí s'enfila prou per la seva vessant Nord, i aquí la neu era ben dura, no ens ensorràvem gens i no hi havía cap traça. La vista des de el Sobrepuny, guai del paraguai. La temperatura, ideal per caminar, el solet, tot just dalt del cim, doncs tots el camins passan per zones boscosses bastant obagues. Arribant al cim ens vam trobar a una persona.

-Falta molt-

-No, ja hi sou-

-Ot, Xena,quiets-

-Adeu-

-A10-

Un cop al cim, gaudir de les vistes, donar temps a que les pulsacions tornessin al seu lloc, menjar quatre galetones, fer quatre (perque diem 4 si em vam fer més) fotos, i començar a baixar.

Voliem caranejar fins a La Clusa, però el temps se'ns tirava a sobre (anava calent.. hehehe).

Cal dir que a la baixada, més d'una relliscada vam fer, malgrat tot vam arribar sans i estalvis i a l'hora prevista.

Recomenable. Si algú la vol fer, li puc deixar els camins per gps.

2010-03-05T19:13:00.007+01:00

TROBADA

ESMORZAR
EN RODO AUXILIANT AL GOSSET PERDUT

EL TIBET? NEPAL? NO. CATALUNYA!!!!!!!!!
PLATJA DE ST. SEBASTIA

CALORETA?
FINS L'ANY VINENT

UNES PUNXADETES PEL PEDRA

2010-02-23T23:27:00.013+01:00

.
.

Les garanties de bon temps eren baixes per aquest diumenge, però tot i així ens hem aventurat a anar al Pedraforca a tastar el gel de les seves torrenteres.

Un cop allà ens hem decidit per fer la cascada de L'arbret i després anar a buscar la Berguedà que es veu molt guapa i no l'hem pogut fer mai.

.......

.......LA NEUS FENT DE PRIMERA

.
.......

.......TOTS OBSERVANT EL PROCÉS DE LA NEUS, MENTRE

.......COMENÇA A NEVAR

UNA CURSAAAAAAAAA SOBRE EL GEEEEEL!!!! (Carles VS Susana)
.

.......

.......EN MANUEL PROVANT ELS PIOLETS DEL DAVID
.
.......

.........EN DAVID PUJANT PER LA DRETA

.........DE LA CASCADA DE L'ARBRET, PER

.........L'ESQUERRA NO ERA PRACTICABLE

COLL.... COM NEVA!!!

........

........EN MANUEL SORTINT DE LA CASCADA

.
Al final només hem pogut fer la de L'arbret, teníem una cordada al davant molt, molt ,molt lenta.

.
Ja ho té això aquesta zona, que és una bona zona d'aprenentatge i es clar quan estàs aprenent no acostumes a ser gaire ràpid. Al temps que hem acabat perdent hem d'afegir que les previsions meteorològiques havien estat encertades i una copiosa i insistent nevada ens ha fet desistir d'anar a punxar la Berguedà, .....KAAATXIIIISS!!!!

.
Un altre dia serà, però es que avui estava en perfectes condicions, m'ho ha dit un alpinista que l'havia acabat de fer. GRRRRRRRR...!!!!

.
Però ho hem compensat anant a dinar a Guardiola , sempre ha d'haver un pla "B" per si de cas.

LA PRIMERA I L'ÚLTIMA FOTO SÓN DE LA SUSANA.

LA QUARTA I LA SETENA FOT SÓN DE LA NEUS.

EP SOCIS/ES!!!!

2010-02-20T15:13:00.006+01:00

SI US PLAU ENVIEU FOTOS I COMENTARIS DE LES SORTIDES QUE FEU, QUE SINÓ AIXÒ SEMBLA UN DIARI PERSONAL DE SORTIDES.

cesboi(arroba)yahoo.es

VINGA ANIMEU-VOS, QUE ES VEGI QUE AL CENTRE HI HA FORÇA ACTIVITAT.

VINGAAA, APA!!!

UNA ABRAÇADA PER A TOTHOM

AQUEST ANY EL FRED ENS DÓNA UN COP DE MÀ

2010-02-17T01:35:00.007+01:00

.
.

Poc ens imaginàvem que acabaríem tenint un hivern com Déu mana. Les baixes temperatures han fet que l'aigua deixi de cantar per les torrenteres i es transformi en el diamant que sovint busquem.

El rei Salomó tenia els diamants al ben mig del Mont Kenia... nosaltres tenim els diamants més a propet de casa. Tenim la preuada mina al Pirineu...

CASCADA IGUAZÚ, BENASC

EN DAVID MIRANT COM COMENÇO EL PRIMER LLARG DE L'IGUAZÚ

JO AL PRIMER LLARG DE LA CASCADA IGUAZÚ

LA NEUS PROVANT ELS MEUS PIOLETS

SERAN EL REGAL SORPRESA DEL REIS DE L'ANY VINENT?

CASCADA D'ARDONÉS

EN DAVID "LO MESTRE DEI GHIACCIO" AL SEGON LLARG

DE LA CASCADA D'ARDONÉS

EN DAVID EN PLENA FEINA

L'ADRIÀ APRETANT LES DENTS

L'ADRIÀ PREPARANT EL GEL PEL WHISKY

Després d'això ja només quedava tornar al cotxe canviar-nos, fer material i anar a sopar...

i amb la panxa plena i un talladet per culminar-lo. Tornem cap a casa ben feliços.

CICLANT PER LA SELVA

2010-02-02T02:31:00.007+01:00

...................

.
.

Ens hem deixat caure a peus del Montseny per fer una bona volta en BTT, ens ha fet un dia fantàstic i fresquet.

LA LUDA

LA NEUS

EL XAVI

EL DAVID

EL JORDI

I JO

RECLUTANT "CASCADEURS"

2010-01-26T01:04:00.007+01:00

El que havia de ser una sortida convinada, un a fer un cim fent servir la ruta normal i uns altres una canal. Es va convertir en un divertiment glacial gràcies a les condicions atmosfèriques desfavorables. Tots plegats vam desestimar fer el Gra de Fajol i ens vam anar a fer una volta, una caminada per la Coma de l'Orri. Allà vam trobar una petit ressalt de gel, després de caminar una horeta més o menys, i allà vam decidir acabar de fer el dia i introduir el cuquet de l'escalada en gel, a qui mai s'havia ni imaginat amb dos piolets a les mans.

THE RED AND BLACK TEAM

...........

...........FRANCISCO EN PROCÉS DE MENTALITZACIÓ

...........

...........QUE ALGÚ EM FACI EL NUS!!!

...........

...........AMUNT!!!

...........

...........TOT UN ESTIL

EL SUPORT LOGISTIC NO PERD DETALL

PERÒ AVIAT EL MAL TEMPS ENS FARÀ MARXAR A TOTS

Quan veieu als iniciats pregunteu-lis per les sensacions.

- Glaç a Ceillac.

2010-01-21T21:01:00.002+01:00

FRED? ...NOSALTRES...!!!???

2010-01-14T01:45:00.006+01:00

.
.

Des de que vam descobrir els sobrets escalfadors per les mans, fer alpinisme ja no resulta dur.

Ara és absolutament agradable.

Després de passar per La Grave en busca del gel i no trobar-ne, decidim després de investigar una mica per Internet, anar cap a Ceillac, i allà si que hem trobat el que buscàvem...

..............

................LA NEUS I EL XAVI AL CORREDOR DE LA "Y" BRANCA DERETA

..............

................EL XAVI AL PRIMER LLARG DE LAVIA "LES FORMES DUCHAOS"

..............

................EN JORDI AL TERCER LLARG DE LA VIA "HOLIDAYS ON ICE"

...

.....JO, AL PRIMER LLARG DE LA VIA "LES FORMES DU CHAOS"

..............

................EN DAVID AL PRIMER LLARG DE "LES FORMES DU CHAOS"

...

.....CELEBRANT L'ESTADA ALS ALPS AMB UNA FONDUE I UNA RECLETTE

Una bona forma de començar l'any 2010

FELIÇ ANY A TOTHOM!!!!!

QUEDA INAUGURADA LA TEMPORADA D'ESQUÍ DE MUNTANYA

2010-01-14T01:00:00.006+01:00

.
.

I ho hem fet pujant al Pic de Parros. El dia no ha sigut gaire bo, i els nuvolots no deixaven passar prou llum per poder controlar el desnivell i el terreny durant el descens. Però per ser el primer dia, anat tot força bé. Un cim totalment recomanable.

...

.....PREPARATS PER LA PRIMERA ESQUIADA DE LA TEMPORADA

...

.....COMENCEM AMB SOL, PERÒ ELS NÚVOLS NO TRIGUEN A APAREIXER

...

.....PELLS DE FOCA ALS ESQUÍS I... ZIGA-SAGA, ZIGA-SAGA...

...

.....UN DESCANSET, FRED I AUGMENTEN ELS NUVOLOTS

...

.....CIM A LA VISTAAAAA!!!

...

.....APARQUEM ELS ESQUÍS PER FER ELS ÚLTIMS METRES

...

.....JA ESTEM AL CIM... I FA UN VENT FRED DE COLL...

I ara a per la propere esquiada...

REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE LA NEUS VERGE

CICLANT DE SANT BOI A SITGES

2010-01-13T23:22:00.010+01:00

Després de deixar de banda la idea de fer una sortida col·lectiva des de Sant Boi fins a Sitges en BTT per problemes personals de diverses persones. En David, la Neus, i jo... vam decidir aventurar-nos una miqueta i aprofitar l'anar a dinar a Palau Novella per continuar després fins a Sitges.

.
.

.....AL POC DE SORTIR DE SANT BOI, JA TENIM CALOR I ENS VEIEM OBLIGATS A

.....DESPULLAR-NOS UNA MICA

.....EN UN TRES I NO RES, EN PRESENTEM A PALAU NOVELLA. SERÀ LA GANA...

.....BEN TIPS I AMB CARA DE FELICITAT, ÉS EL QUE TÉ MENJAR BÉ.

.....L'ÚNIC PROBLEMA ÉS LA SÓN QUE T'AGAFA DESPRÉS DE FER-HO.

.....L'EQUIP DE SUPORT TÈCNIC, DONANT-NOS ÀNIMS PER QUE CONTINUEM

.....PEDALANT FINS AL NOSTRE OBJECTIU...

........I A LA FÍ DIVISEM EL MAR, TOCAT D'ARGENT PELS DARRERS RAJOS DE SOL

.....(que bonic que m'ha quedat això)

.....ARA JA ESTÀ CLAR QUE NO ENS HEM PERDUT...

.....I NO ÉS PER RES..., PERÒ VAM DECIDIR TORNAR EN TREN

Un dia fantàstic, tot plegat...

i el dinar... a l'alçada de les circunstàncies!!!

REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE LA NEUS VERGE

50 ANYS EXCURSIONISME A SANT BOI

2009-12-01T17:35:00.004+01:00

Los Gemelos

2009-10-05T22:45:00.011+02:00

La Grandesa dels Pirineus

Cresta dels Gemelos

Lo que queda de la glacera del Possets.....

Pujant cap el primer Gemelo

Excursió feta el mes d'Agost

Gran Quayrat

2009-07-22T22:07:00.008+02:00

Quins pensements......

Llacs d'Oo...Espingo....

Refugi d'espingo

Xini Xano cap amunt.

El cim.....quin pedrot.......

Excursio per la Vall d'Oo deu nidor la calor que ens va fer...

un altre cim que val la pena de fer.

Monastero

2009-07-21T22:37:00.009+02:00

Si voleu veure el reportatge de la excursió entreu a la pag. web www.massajovespermorir.com

en Naval es llueix.

L'OFERTA I LA DEMANDA

2009-07-21T01:06:00.017+02:00

.
.

AQUESTA ÉS LA VIA, L'ITINERARI EN TARONJA ÉS EL

RECORREGUT DE LA VIA EN AQUELL TRAM JO LA VAIG

FER PER UNA FISSURA PER QUE PREFEREIXO LES FISURES

A L'ADDERÈNCIA, I A MÉS EM VA SEMBLAR MÉS INTERSSANT

QUE HI FAREM!!!
.
Bon nom per una via d'escalada en els temps en que vivim.

.
Aquest cop en Jordi Martinez, l'Alex, en Rovira i jo (Carles Sartó) ens hem escapat fins a la vall de Boí a escalar en roca.

.
Ben decidits vam marxar feliços cap al nostre objectiu. El dissabte ens vam estar llimant els dits a l'adderència del granit de a sobre la presa de Cavallers.

I després de sopar i fer un vibac en una jungla de mosquits que picaven a travessant-te la roba, i d'esmorçar una miqueta amb la fresqueta del matí de diumenge, vam carregar-nos a sobre tot el material i ens vam posar en marxa, calia fer una aproximació d'un parell d'hores per fer una via de 150m i V+ de grau a les parets del sector tobogan (a l'altre banda de l'estany on hi és el refugi Ventosa i Calvell) a fer la via anomenada L'OFERTA I LA DEMANDA.

.
Interessant via on posar a prova l'adderència dels peus de gat, hi ha poques assegurances (tres paravolts en llargs d'aproximadament 50m), així doncs sempre va bé dur un joc de tascons i alguns friends, tot i que al llargs de IV que són "d'adderència total", no podreu posar res, és una qüestió de valor i a fer metres.

.
Al final la vieta em va sorprendre i va ser molt més interessant del que m'esperava, així que sens dubte us la recomano. A més, és molt agradable escalar en aquell entorn envoltat de grans cims que fan que gaudeixis totalment del paisatge, quan ja t'has lligat a les reunions.

.

...

EN JORDI MARTINEZ.........................L'ALEX

.
...

EN ROVIRA.................................I JO (CARLES SARTÓ)
.
.
.

.....ANIMEU-VOS!!!

PRIMER CONTACTE

2009-07-16T22:10:00.006+02:00

Comencen els nervis

Tots ens ho vam passar bé

Aquet diumenge per fi vam aconseguir lo que feia temps que buscavem.

Un primer contacte amb la roca. I va ser tot un exit.

El Turbón

2009-06-08T21:19:00.011+02:00

Primera sortida de alta montanya de aquest any, com podeu veure per las fotos varem anar a fer el Turbon ,la nit ens va caure aigua per donar i vendre.... per sort el Diumenge ens va fer un dia ideal per fer la excursió.

El Turbon.

a prop del cim

Quina colla.

la vista esplendida

aquets cap amunt en bici....

maca la vall.

de tornada.

poste colgat de neu

Pirineus.............

MONEGROS 2009

2009-06-04T20:03:00.011+02:00

MONEGROS 2009

Leciñena, Perdiguera, Serra de Perdiguera, San Caprasio, Barranc de San Caprasio, Alcubierre, Trinxeres Ruta Orwell, Posición San Simón, Santuario Virgen de Magallon.

L'any passat vam fer el salt als Monegros (mal temps) i no podiem deixar passar una altre primavera sense pedalar per aquestes terres de contrastos. Així doncs vam reunir-nos en Paco, l'Aurelio, la Inma, en Ricard, en Sito, en Joan, l'Antonio (intendencia), la Quima, l'Enrique, en Ismael, l'Enrique RB, en Diego, en Xavi i en Xavier disposats a ciclar pujant i baixant, pistes, camins i camps, dormint (es un dir) en la cova de San Caprasio i gaudir del cel ple d'estels.

CARA NORD DEL MONT PERDUT.

2009-06-02T08:23:00.007+02:00

Tres dies de festa i s'havien d'aprofitar, i que bé que els vàrem aprofitar. Una ascensió al Mont Perdut espectacular, dura, im-pressionant (amb dues paraules),.... no tenim adjectius, ni paraules,..... per descriure-la. Us deixem amb unes fotos, que unes imatges valen més que paraules.

Foto 1: Mont Perdut, 3355 metres.

Foto 2: Primera canal i els impressionants seracs.

Foto 3: La rimaia.

Foto 4: El tap, abans de dos llargs.

Foto 5: El primer llarg de roca, una mica descompost.

Foto 6: L'última dificultat......

Foto 7: El descens pel Collado del Cilindro.

Foto 8: Barranquisme en el ràpel de descens.

Foto 9 i 10: Descens del Balcó de Pineta amb les motxilles ben plenes, però satisfets....

Properament la crònica completa a Buscador d'Indrets.

I la crònica!!!

3 de 3:

2009-05-07T14:00:00.006+02:00

Durant el pont de l'1 de maig de 2009 a la Jacetània, hem aconseguit en 3 dies 3 cimets, un 3 de 3 (a veure si el Barça aconsegueix el mateix).

PEÑA OROEL 1769 m.
:

TUCA BLANCA 2323 m.

PICO DE LA MAGDALENA 2283 m.

.

*Llopis una enganxina més a buscar.

Més fotos i més info a BUSCADOR D'INDRETS.

SERRA DEL CARDÓ 22.03.09

2009-03-24T09:36:00.008+01:00

Diumenge en un dia primaveral un grup molt nombrós (46 persones) van fer una bona sortida per la Serra del Cardó i fent algun cim i tot. Esperem la crònica d'algun dels participants.

Us passem unes fotos del Joan Antoni.

Ja tenim la primera crònica, al blog del Llopis.

GRAN DIAGONAL A PEÑA TELERA 22.03.09:

2009-03-23T14:24:00.001+01:00

Un dia òptim, una ascensió per recordar durant dies, si voleu saber més..., aneu a Buscador d'Indrets.

PIC DE LA DONA 08.03.09

2009-03-11T17:03:00.011+01:00

Us mostrem els díptics que es van repartir, juntament amb un llaç lila, a l'inici de l'ascensió al Pic de la Dona a 2705 metres realitzada el dia 8 de març de 2009.

Un molt bon dia, fins i tot amb calor, i una bona ruta circular per celebrar el Dia de la Dona Treballadora i demanar la igualtat de genere.

Unes fotografies (cedides per la família Bote) del grup al cim:

Més info i fotos als blogs dels socis:

-Ivan .

-David i Neus.

-Eulàlia.

-Llopis (Super video).

ENTREGA PREMIS: MARXES DE RESISTÈNCIA.

2009-02-23T13:40:00.005+01:00

El passat dia 7 de febrer la FEEC va celebrar a Gavà l'entrega de premis de les competicions de marxes. Després dels discursos de rigor per fi va arribar el lliurament de trofeus, enguany potser per la crisi, una mica més petit que altres anys.
A la modalitat de Caminades de Resistència per primera vegada 4 socis del CESBOI hem aconseguit ser campions individuals i per entitats hem quedat classificats en un meritori 9è lloc (hi estaven representades 237 entitats). Gràcies a la gent del centre que ha participat i que ha volgut passar una bona estona.

Aquest any més!!!

Paqui Pérez i Joan Jerez

PELS DOMINIS D'EN DALMAU 15-2-2009

2009-02-15T19:21:00.008+01:00

Els Riquelme's van proposar anar a estirar les cames pels voltants de l'ermita de la Mare de Deu de les Arenes al Parc Natural de St. LLorenç de Munt i Serra de l'Obac.
Hem quedat a tres quarts de vuit devant l'entrada del poliesportiu del rugbi. Amb mes o menys puntualitat ens hem trobat més de trenta persones. En Lluis Riquelme ha explicat per on calia fer l'aproximació i, dit i fet, als cotxes que es fa tard!!!!!!!!!!!!! Sotint de Sabadell ens ha abandonat una parella, doncs el seu vehicle s'escalfava i han hagut d'aturar-se. Els hi hem ofert la posibilitat de que pujessin a algun altre cotxe, però han decidit no abandonar el seu vehicle, han compartit tantes coses els tres junts..................
Hem travessat Castellar del Valles i hem continuat per la carretera que va a Sant Llorenç Savall fins a trobar l'aparcament de l'ermita de la M.D. de les Arenes.
En arribar, calçar-nos les botes de muntanya i amunt que fa pujada. Als cinc minuts hem trobat l'ermita. Hem fet les fotos de rigor i, torne-m'hi a pujar fins el Puig de la Ferriola, d'aqui fins l'avenc 146 altrament anomenat de la Casa Nova. Més fotos, aquesta vegada, en Marc ha tingut cura que ningú voles fer de "cluaquero imprevist".Hem continuat per la carena de Petrer fins arribar al peu de la Castellasa d'en Dalmau. En aquest indret hem posat energia al cos (bocates, barretes, aigua, ganyips, tot natural....).En acabar baixada espectacular per la riera d'en Dalmau i la Fumada d'en Dalmau fins a trobar un forn de calç prop del Mas d'en Dalmau. Abans hem visitat l'ermita de Sant Pere de Mur, aqui hem trobat una tomba amb un a inscripció que feia menció a un tal BOY, probablement un ca estimat pels seus amos, un cop fetes les fots de rigor, hem baixat pel torrent del Davi fins a trobar el Pi de les Quatre Besses, espectacular. Hem baixat una mica més i la Rosa M., l'Enriqueta, enLluis i jo, ens hem despedit dels companys, doncs s'ens feia tard. Hem baixat per la Riera de la Sega fins els cotxes. Els companys que han continuat la sortida explicaràn com els hi ha anat.

TUIXENT-LA VANSA

2009-02-09T17:01:00.007+01:00

Sortida d’esquí de fons a Tuixent-La vansa.
Tot i el temps, que no ens va acompanyà gaire,ens ho vam passar molt bé.
Una bona colla érem, els que sota la neu vam sortir amb raquetes.

BUSCANT GEL PER PINETA I BARROSA

2009-01-21T03:08:00.014+01:00

En Xavi Canet, en David Zurita, en Jordi Martinez i jo (Carles Sartó) hem anat al Pirineu a picar una mica de gel.

.
......
EN DAVID AL 1er. LLARG .....................EL XAVI AL 2on. LLARG
.

Il mestre del ghiaccio, en David, obre sense problemes el pimer llarg de la AMENAZA SUBIRANA amb un parell de ...., del segon llarg s'encarrega en Xavier , mentre tant en Jordi i jo ens barallem amb la KAGA FORCE.

.........
....EL JORDI ATACA TOT VALENT................L'EVIDÈNCIA D'UN SAQUE

.
El Jordi tot valent l'encara sense complexes i després d'un saque d'uns cinc metres li demanem al Xavier que es pugi i ens tiri una de les nostres cordes per que de volades ja en tenim prou per avui, i la fem de segon tot i que està molt clar que els cargols de gel aguanten caigudes de les guapes.

.....

EN MINES PUJA ............................... ... I JO TAMBÉ

.

Ens trobem poc després amb el David i el Xavi al final de la AMENAZA SUBIRANA, i baixem tots a fer top rope a la KAGA FORCE fins que només ens queda força per probar també en top rope el primer llarg de l'AMENAZA SUBIRANA.

.
........................

.........................REAGRUPAMENT

.....

.......

Al final ja no sé si escalàvem o estàvem esculpint figures de gel a les cascades, el cas és que vam riure força i ens ho vam passar molt bé.

L'endemà matinem i anem a la vall de Barrosa a fer la via BACHETAS, de tres llargs. Bonica, distreta i encaixonada.

......... ...
....
1a. CORDADA AMUNT........................CARLES ASSEGURANT
.
....
EN XAVI A PER L'ÚLTIM.....................DESCENS A RAPELS
RESSALT
.

CANAL DELS TRONCS - SERRA DEL CADÍ-

2009-01-21T02:42:00.007+01:00

......

......LA CANAL DELS TRONCS

En Jordi Martinez i en Carles Sartó van acabar l'any 2008 amb l'ascensió de la canal dels troncs a la banda nord de la serra del Cadí. Ascensió molt interessant amb ressalts de roca, però que al nostre parer perd interès un cop arribes a les anomenades orelles. A partir d'aquí la via es fa una mica perdedora i no oferix gaire dificultat, tret del risc d'encigalar-se.

Resumint, s'aconsella fer-la, deixa un bon gust de boca, i té el seu grau d'exigència.

.....

PUJANT...............................FOTO FINISH

MASSÍS DEL GARRAF-LA MORELLA

2008-12-19T13:08:00.003+01:00

Diumenge 14.12.08: cim de la Morella, 594 m, cim més alt del massís. Fotografia d'en Joanton.

SCA: CINGLES DE GALLIFA.

2008-12-15T12:15:00.004+01:00

Una nova sortida de Senderisme Cultural Actiu amb més de 40 persones apuntades. Un èxit només possible per la gent que hi participa, en propostes sovint desconegudes i perdudes. Perquè els racons que aquest cop ens ha ensenyat el Lluís estan ben amagats per boscos esponerosos i senders tortuosos, no aptes per ànimes que dubtin del seu guia. I com a regal final, l'arribada a un lloc amb una ermita, Sant Sadurní, que vola sobre les terres del voltant, un niu d'àliga, que gràcies al vent ens ha permès unes vistes corprenedores (no solsament per la timba als peus) dels voltants: Barcelona, Montseny, Berguedà, Sant Llorenç de Munt, Montserrat,... Veniu amb nosaltres la propera vegada que queden molts llocs per descobrir.

Salutacions,

JOSEP TORRENT

MÉS FOTOS CASTANYADA 2008:

2008-11-25T00:35:00.000+01:00

UN RESUM FOTOGRÀFIC!!!

CRIATURES DE CATLLARÀS.

2008-11-23T23:25:00.003+01:00

El vent ens va dur a Catllaràs, i la sorpresa va ser important quan vàrem descobrir les criatures dels seus boscos.

Més informació a buscadordindrets.

CASTANYADA '08

2008-11-18T23:27:00.011+01:00

ENFRONTANT-NOS AL REPTE ESCOLLIT AMB OPTIMISME I ALEGRIA

................
EL MESTRE FERRAN ESCALANT ............................EL DAVID ASSEGURANT

Un altre cop ens vam reunir per celebrar la castanyada a la nostra manera particular, com l'any passat hem optat per anar a Vilanova de Prades, passant primer per Margalef a escalar una estona, bé..., qui diu una estona, diu tot el sant dia, tot el dissabte.

Ens va fer molt bon dia, ...sol, caloreta, de la nostra part tot el bon humor del món. Hi vam estar fins que va marxar el sol.

Altres van anar d'excursió en bicicleta, i d'altres van arribar directes al destí clau... ... a fer les respectives rondes de cervesetes al bar-ateneu del poble, per començar a fer la castanyada ludico-festiva, amb gimcana i desmadratge particular, on apareixen les segones personalitats dels socis del centre, però no sense abans sopar tranquil·lament entre riures i animalades, on corre el vi, el vi i també corre el vi.

I després de tant de vi la mutació general, tothom es transforma i deixa aparèixer el seu alter ego... el desinhibit, el que no té vergonya... però gens de vergonya i s'aventura en la festorriki sense complexes.

En resum un altre gran cap de setmana de castanyada del CENTRE EXCURSIONISTA SANT BOI

......

.....

UNES IMATGES DE LA FESTA (LES IMATGES FORTES LES HE SUPRIMIT PER

NO FERIR SENSIBILITATS)

SCA-GELIDA

2008-11-07T21:17:00.007+01:00

La visita a Gelida va anar molt bé amb un gran èxit de públic, 34 persones apuntades i una gosseta. Molt bon ambient a l’estació de FFCC a les 8 del matí, encara que amb una mica de fresqueta. Recordar que a un se li van enganxar els llençols, però de manera justificada. El trasllat a l’estació de Gelida en caravana de cotxes va ser impecable perquè no es va perdre ningú.
En arribar, la primera sorpresa, una capsa de mistos de fusta que a Gelida li diuen funicular, dissenyat per Santiago Rubió i Tudurí i inaugurat l’any 1924. Plena de gent de Sant Boi i un parell de persones de Gelida sorpresos. Destaquem el bon rotllo de la conductora que va permetre a les nenes “conduir” una mica.
Un cop a Gelida, visita llampec pel poble abans d’anar al castell. Vam veure els dos tipus de cases modernistes: casa aïllada amb jardí al voltant i casa entremitgeres. També va servir per conèixer la història de la tribu bereber Banu Gelidassen que van donar nom al poble en el segle VIII.
Esmorzar tranquil en la font de Cantillepa a l’ombra d’uns frondosos arbres en germanor.
Pujada fins el castell i una visita guiada complerta pel recinte de dues hores. Amb pujada al campanar de l’església per una escala vertiginosa, fins arribar al capdamunt del campanar sota de les campanes, sospès sobre el poble, sobre la plana i amb Montserrat davant. Visita als dos recintes el dels senyors i el de la gent del poble. Les tombes antropomòrfiques tallades a la roca. Les cisternes de recollida d’aigua. L’exposició del castell.
Seria poc just només recordar el final de la sortida, però molts recordaran el tast de vi piment, el postre medieval a l’església, amb música clàssica tranquil·lament asseguts en els bancs de l’església xerrant relaxadament amb els companys de jornada fins que en vam tenir prou.
Xino-xano cap el funicular, sessió de cotxe i finalment a Sant Boi.
Primera sortida de Senderisme Cultural Actiu un 98% urbana, relaxada i en família. Creiem que va ser una bona oportunitat per ensenyar a aquells que normalment no venen amb nosaltres els diumenges i que aquest cop si ens van acompanyar, que ens ho passem molt bé fent camí plegats.
Quedeu tots convidats el 30 de novembre que hi tornem.

Josep Torrent.

Peña de las Once

2008-10-18T12:38:00.008+02:00

Darrere excursió de la temporada, vem passar nit a la basa de la mora nit fresca i no gaire roncadora...... com podeu veure alguna tenda eran de diseny sense piquetes.....

Pals i pedres........

Quine colla que erem.......

Baixan......

Cim Peña del Migdia......

recollint el campament.... fins la propera......

Vignemale

2008-10-08T21:22:00.002+02:00

Bonica excursió per macis del Vignemale, com podeu veure per las fotos varem tenir tems de tota mena ens va ploure ,ens va nevar , boira...... però ens ho vem passar de collons.
Bé per en flip ....com sempre amb les seves ironies...... però la excursió va estar
molt bé.

AMATISTA (6a)

2008-10-03T01:51:00.017+02:00

Aquest cop hem anat a trepar una estoneta a

Vilanova de Meià.

.
.................................

.........................AMATISTA, VIA No.4

Hem escollit per trencar el gel després de les

vacances la via AMATISTA amb un grau màxim de

6a al tercer llarg.

.
........

............ACABANT EL 1er. LLARG(v+) I COMENÇANT EL 2on.(v)

La via és molt guapa però hem anat justets de

força, el grau és mantingut durant tota la

tirada, a això li sumes que és força tieseta,

i ja ho tens, a passar por un altre vegada.

.
.......

...ACABANT EL 2on. LLARG (V).....................ASSEGURANT AL 3er.

Escalada mot recomanable, ràpida i amb ambient,

i el grau és asolible però no són pasos, és de

continuitat. I o estàs fort o acabes passant

por.

....

..EL 3er. LLARG(6a)............I L'ÚLTIM (V+)

+FOTOS

BOUM: 3006 m

2008-09-08T14:30:00.002+02:00

Unes fotos de l'última sortida d'alta muntanya del centre el passat cap de setmana, gairebé no hi entravem al cim.
Més info a buscadordindrets.

NEVADO URUS.

2008-08-13T18:04:00.007+02:00

Per fi!!!! Un 5000 mil andí, el Nevado Urus 5420 msnm des del camp base d'Ishinca, amb mal temps, pero calia intentar-ho.

Un cop feta la feina a descansar.

Foto 1: Nevado Urus.

Foto 2: Ascensió a l'Urus amb mal temps.

Foto 3: Mirant a l'Ishinca i Ranrapalca.

Foto 4: Descansant al bivac Ishinca, ja ens hem cansat de muntanya.

CORDILLERA HUAYHUASH, PERU.

2008-08-02T18:19:00.007+02:00

Durant deu dies hem estat voltant per la Cordillera Huayhuash, els números han sigut espectaculars, uns 6000 de pujada i uns tant de baixada, uns 115 km i, sobretot i el més dur, és que la majoria del trekking és per sobre dels 4100 metres d'alçada, passant per "pasos" entre 4800 i 5000 metres, cada dia hem fet el Montblanc. I dormint per sobre dels 4000.

El trekking ens ha mostrat llacunes de llegenda, cims nevats impossibles, uns banys d'aigües termals just al mig del trekking que ens van revifar i sobretot gent vivint a aquestes alçades a prop d'aquells gegants i tant lluny de la civilització i sempre amb un somriure per als "gringos".

Però el trekking també ha tingut la seva cara més dura, el mal d'alçada, el fred de les nits, el mal als peus, una nevada que ens complicaria la jornada més llarga del trekking, una pèrdua del camí a més de 4600 m ofegats buscant la santboiana d'escapatòria, però tot s'oblida quan ets a un dels millors escenaris del món.

Dues cosetes més:

- Vàrem fer una visita als nois de la federació, on es trobava l'Ivan Blasco, gent d'un altre món, acabaven de conquerir un d'aquells cims impossibles.

- La tornada a Huaraz: Després de matinar més que ningú a l'últim camp i correr per poder agafar plaça a l'únic "colectivo" del dia, tenim una mala notícia i no hi ha lloc. Necessitavem tornar fos com fos, 10 dies sense llit, 5 dies sense dutxa i la roba caminava sola. Així que va passar una ranxera i tots cap a la caixa de darrere entre els trastos, la pudor i rebotant durant una hora i mitja per una pista sense asfaltar i tragant pols, molta pols.

Foto 1: Llacs, muntanyes i nens.

Foto 2: Un bany, després de 5 dies feia falta.

Foto 3: Una bona nevada al campament, 4500 m.

Foto 4: El cuiner i al fons l'escenari de "Tocando el Vacio".

Foto 5: El mirador, un cerro de 4940 m. Al fons una de les muntanyes que va ascendir l'Ivan Blasco.

Foto 6: L'últim camp, un bon comiat.

...I ENS HA FET SOL

2008-07-28T20:42:00.021+02:00

..............

..............PIC DE LA RENCLUSA
.
.
Aquest cop ens hem anat cap a Pirineu, cap a Benasc,concretament.
La primera idea era anar a escalar la via clàssica al pic de Margalida,
però la possibilitat de trobar massa neu en l'aproximació ens ha fet
canviar d'objectiu. I hem escollit el pic de la Renclusa, que queda més
aprop, i per començar a escalar a Pirineu en vies desequipades, doncs
ja pinta prou bé.
.
Em decidit estrenar-nos en la via l'Esperó picapedra (Espolón picapiedra),
que és una via de 400m fàcil i un tant perdedora, sobre tot pels que
estem acostumats a anar seguint "seguros",motiu pel qual al quart llarg
vaig optar per tirar cap a la dreta, doncs anar cap a l'esquerra (direcció
correcta) semblava massa fàcil i havia de ser IV a més hi havia una
rampota d'herva pel mig que no estava ressenyada i vaig acabar patint
un V+ per equipar, que si un tascó, que si un pitó, que si em cago de por,
que si un friend fa ràpidament d'antidiarreic i amunt fins que el fregament
de les cordes no em va deixar continuar. Ja portava uns 50m i la reunió no
es veia per enlloc, cap problema improvitzo una reunió, de dos pitons un
tascó i un friend i li faig un crit al Mines per que pugi a veure que en pensa
de continuar improvisant.
Apareix un altre cordada pel darrera que ens indica el camí correcte. En
Jordi i jo des de la reunió valorem possibilitats, sembla viable tirar amunt,
tant viable com complicat... descartada aquesta opció, flanquejar en
baixada fins a la reunió que tocava es veu molt delicat... massa, opció dos
descartada, rapelar de dos pitons i un cordino fins la darrera reunió i
reemprendre bé la via... fa por però hi ha quòrum, es a dir que tots dos
estem d'acord. I apa doncs rapelillo que va.
.
.
...............
.INICI DE LA VIA.........................................ENCARADA AMB OPTIMISME
.
I continuem la via cap amunt, ens movem en terreny fàcil i amb la
discontinuitat per les clapotes enormes d'herva.
... I bé, jo ja n'he fet les meves quatre tirades més l'extra que m'he
tret de la màniga. ara li toca al Jordi fer de primer.
.
Canvi de cordes i material i en Jordi passa a ser el cap de la cordada de
tres, fa un llarg de IV força distret, amb tranquil·litat i anant col·locant
assegurances, tascons, friends i amunt, al següent llarg li ve un tros finet
de V que encara amb valor i després de fer unes observacions, decideix
anar per l'esquerra en lloc de per la dreta (com indicava la ressenya)
decisió que li far inventar-se el que anomenaríem "l'herving", és a dir
agafar-se a un pseudo maltollet d'herves apunt d'arrencar-se, en plena
placota de V, adrenalínic us ho ben asseguro, fins i tot anant de segon. A
partir d'aquí (sisena reunió) la via sembla més aviat una progressió per
cresta.
.
.............
EN MINES MENJANT IV.................................I SUPERANT EL V
.
I li passem el testimoni a l'Alex, últim fitxatge del Centre, accepta el repte,
canvi de cordes de nou, li passem el material i tira decidit cresta amunt i
fa sense problemes les dues tirades que queden. Un cop al cim en Jordi i jo
li fem un mini-curset de com col·locar els friends i preparem el rapel per
baixar a la bretxa que ens portarà al tarteram que ens durà al camí que
ens deixarà al refugi de la Renclusa.
.
.......................
.L'ALEX ACABANT LA VIA..........................................CRESTA AMUNT
.
Passejada fins al Pla de Besurta, prenem l'autobus fins al cotxe. Conduïm
un tros, fem material i un banyet al riu i canviats nets i polits parem a
Benasc i ens auto premiem amb una bona hamburguesa i les clares i
cervesa respectives, talladet, cafè amb llet i avall.
.
.....................
...................UN ALTRE GRAN DIA!!!

.
..
RESSENYA:
(ESPERÓ PICAPEDRA AL PIC DE LA RENCLUSA)

...............
.
.

LA PORTA DEL CEL

2008-07-14T18:36:00.019+02:00

PITJA AQUI SI VOLS VEURE EL FLIM DE LA SORTIDA

Doncs sí, malgrat la pluja de dissabte ( un altre cop una vigilia molt remullada que va fer qüestionar anar diumenge al Montcau), no vam fer cas a les previsions més pessimistes i vam decidir no desconvocar la sortida.

Cal dir que a les set de matí, hora de trobada, solament hi erem en Josep i jo.

-La gent s'acollonit- vaig pensar.

Pero no, el personal va anar apareixen fins a completar els setze de la llista de inscripció. EL PRESI ES VA APUNTAR A ULTIMA HORA!!!!!. (el vam renyar, pero el vam deixar venir, feia una carona............) per tant vam ser disset.

A un quart i mig de nou començàvem a caminar cap el cim del Montcau. 13º de frescor, una boira que ti cagues (que va impedir gaudir de tot el panorama, Montserrat, Pirineus, La Falconera, els Cortins.....) Un cop a dalt, felicitar a la Nuria i a la Esther pels seus 3 de 100, fotos a la taula d'orientació (perque de vistes ni una!!!) i cap el coll d'Eres. En arribar a aquest punt vam decidir continuar cap a les Coves de Simanya i esmorçar tot recordant els Cátals. Val a dir que entrar dins les coves i descubrir nous passadissos va ser d'alló més "frapant".

El "Tramvia" marxava i vam haver de recuperar el temps de més que vam estar gaudint dins les coves. Baixar per la canal del Llor fins a trobar el cami (es un dir) que ens duría fins a la Roca Encavalcada. La vam trobar a la primera, allá a dalt, majestuosa, al contemplar-la vaig pensar:

-Sembla que ens estigui amenaçant.........

- UN PAS MES I DEIXO CAURE LA ROCA SOBRE EL VOSTRES CAPS- vaig pensar que cridava.

I per evitar problemes, mitja volta, cames ajudeu-me, i cap a cercar el camí de pujada fins a la Carena del Pagés.

Després de moltes esbufegades vam arribar al collet i d'aquí cap a la carena, coll d'Eres i Coll d'Estenalles. Vam deixar per un altre dia la vista de la Roca Encavalcada d'aprop.

El temps ens va acompanyar, no vam passar calor, ens vam remullar considerablement, doncs els camins estàven molt poc fresats i la vegetació estava humida, qué collons humida !!!!, mullada, mullada de collons.

Ah!!! com no podia ser d'un altre manera, vam perdre el camí un parell o tres de cops.

Cal mantenir la personalitat.............. o no?

BALLANT ENTRE ELS NÚVOLS

2008-07-14T01:25:00.017+02:00

...................

......PISSARRA AMUNT!!!.....................................ARRIBANT A LA PRIMERA REUNIÓ
.
VIA ESPERÒ DOPPELMAYR A LA BALMA D’ARCALÍS
-ANDORRA-
.
...I ja hi tornem a ser com que la temporada està donant pocs dies

de bon temps, doncs ens aventurem amb mal temps. Aquest cop

marxem en dissabte per fer una via curteta i després anar de

compres, ambdós objectius assolits, malgrat el fred i la boira, o

digueu-li, si voleu, malgrat el gran núvolot lleig.
I diumenge voliem anar fins al pic de la Valleta a fer la clàssica de

l’esperó nord-est aquest cop la confabulació dels déus ens ha fet

desistir, una boira molt densa i fosca ens ha convençut per deixar

aquesta fita per un altre dia.
.
Centrant-nos en l’esperó Doppelmayr, és una via curta de 120m,

la roca és pissarra, a la que no estem acostumats, cosa que ens

ha proporcionat noves sensacions. És una via fàcil amb les reunions

equipades per rapelar. La ressenya recomana dur tascons i friends,

nosaltres només hem utilitzat un excèntric del No.7 al sortir de la

primera reunió.

...........................

.....................................EL SEGON LLARG

Recomanem aquesta via a tots aquells/es que comencen a escalar
en via, us ho passareu força bé, el tipus de roca és força interessant
i escalareu en un entorn pirinenc. I estem convençuts que sense

boira, sense pluja, i sense fred encara deu resultar més gratificant.

................................

..........................................EL PAS MÉS INTERESSANT DE

..........................................LA VIA

FOTO CIM AMB ELS NÚVOLS AMENAÇADORS AL DARRERA... UN LLAMP, UN

TRÒ I VAM BATRE RECORD EN EL TEMPS DE DESCENS DEL CIM.

..RESSENYA:
.............

...

.....ANEU-HI COMPANYS/ES!!!!

2008-07-09T22:50:00.005+02:00

FLIM DE LA SORTIDA

Vam ser 19 els que vam caminar des de Sitges a Vilanova resseguint les marques del GR 92.

Caloreta, via del tren, coves, bunkers, aus, zona gay, masia centenaria, ermita de Sant Cristòfol, Museu del Mar, remullada, més via del tren, més remullada, dinar als Jardins de Terramar, un altra remullada i cap a casa.

MÉS FOTOS TENDEÑERA.

2008-07-06T18:30:00.009+02:00

Teniu més fotos i informació a buscadordindrets.

SANT JOAN AL MONT ROSA.

2008-07-06T18:08:00.009+02:00

Per Sant Joan vàrem anar, en David, el Pedro i una servidora, als Alps, exactament al Mont Rosa. Vàrem ascendir la Punta Gnifetti i el Balmenhorn.

Foto 1: Enganxina del centre al parallamps del Balmenhorn.

Foto 2: Cim del Gnifetti.

Foto 3: David al Balmenhorn.

Més fotos i la piada a buscadordindrets.

Tendeñera

2008-07-01T21:52:00.013+02:00

Cap de setmana de alta muntanya, ens anem cap Bujaruelo els expedicionaris. Miriam, Sònia, Neus, Eulàlia, David, Jose Manuel, Manel, Joan Antón, Nel, i en cap de expedició Flip.

Desprès de passar nit a Otal, per cert la nit ens va visitar algun animalot que tenia gana, de bon mati arriben la Neus en David i la Eulàlia enfilem cap el Tendeñera, molta calor Peró força distret per les vistes que varem gaudir com podeu veure per las fotos.

REVETLLA DE SANT JOAN

2008-06-25T23:34:00.004+02:00

.
.

NO HI HA PARAULES PER DESCRIURE

ALGUNES FORMES DE VIURE LA

LLIBERTAT.

BIVAC AL CIM DEL "SALVAGUARDIA"

+AQUÍ

UNA VIA ENTRE LA BOIRA

2008-06-23T13:34:00.007+02:00

15 de juny, Montserrat. L’Ivan, el Marcos, la Luda i jo l’Eulàlia.
Situació: Magdalena Inferior.
Via: Neuromante.
Dos llarg.

Mentre anaven pujant l’ambient canviava, cada cop ens endinsaven més dins la boira. Per les escales situades darrera el monestir, anàvem pujant, pensant si hauríem de tornar, el temps no pintava gaire bé.
Ja sota al peu de la via, que fem? No és una via llarga ni difícil, així que amunt.
Tot s’ha de dir, aquesta va ser la meva primera via, i malgrat que no les tenia totes, tot va anar molt be, no ens va ploure però con si hagués estat així, per que la boira era densa i la humitat molt alta.
Un cop d’alt la agulla, quina llàstima per que no es veia res de res, així que hem de tornar per gaudir de les vistes.

Pessons

2008-06-18T23:21:00.007+02:00

Aquest cap de setmana hem fet la primera excursió d'alta montanya de la temporada. Vàrem sortir dissabte a la tarda en Lluís, en Flip, La Imma i un servidor, en Nel. Enfilem camí d'Andorra fins arribar al pàrquing de Grau-Roig, on hi vam passar la nit. De bon matí, a les 07:00, s'incorpora la Míriam. Els que vam dormir a la tenda vàrem passar una mica de fred! Encara que s'oblida quan vam començar a caminar cap al cim del Pessons. Tot i que el dia no prometia gaire vam poder gaudir dels llacs i, finalment, després de trobar força neu fem el cim on hi bufava un vent glaçat de collons! De baixada el dia es torça de tal manera que al arribar al cotxe se'ns fot a ploure.

Més tard fem la parada de rigor a Andorra per comprar roba esportiva, no tots per això...(el casc un altre dia!). Després fem camí cap a la Seu on ens atipem. I finalment, havent dinat, deixem enrere la Míriam i tornem tots quatre, de nou, cap a Sant Boi.

VESPRE A L'ANETO.

2008-06-17T15:03:00.005+02:00

Dissabte vàrem carregar bé les motxilles per dormir al Coll de Coronas. I després d'acomodar-nos al coll i descansar de la dura ascensió, cap a les vuit del vespre vàrem iniciar la conquesta del gegant dels Pirineus. Contra més amunt estàvem, més bufava el vent, però el paisatge que anàvem descobrint, ens anava fent oblidar el fred i la pesada motxilla i ens feia recordar per què ens agrada la muntanya i el per què estàvem allà. Ja només ens quedava el famós Pas de Mahoma, el qual era una aresta de neu amb bona traça per passar-lo dret, difícil de trobar en aquestes condicions, però el vent el feia encara més interessant. Al final, després de dubtar ens decidim a passar i el gegant per fi estava conquerit. L’Aneto amb els seus 3404 metres d’alçada ens va permetre per uns instants tenir al nostres peus tots els cims dels Pirineus i darrere teníem una posta de sol inoblidable.

Un cap de setmana i una activitat inoblidables, d'aquestes que recordes amb un sonriure durant molt de temps.

Si voleu més informació podeu consultar el nostre blog.

Pedro, David i Neus.

98 OCTANOS

2008-06-17T00:26:00.022+02:00

...........

Ja hi tornem a ser, en Jordi i jo voliem anar als Ports de Beseit però

una visita forçada al dentista dissabte va frustrar el cap de setmana

escalador per la zona.
Però homes de recursos i parlant davant d'un bon sopar, el mateix

dissabte decidim anar a escalar la via 98 OCTANOS a la Magdalena

superior -Montserrat- i el Joan Anton ens acompanyaria en

l'aproximació i després s'aniria cap a Sant Geroni i ens trobariem més

tard a l'estació del cremallera de Sant Joan.

.
En tenia moltes ganes d'escalar aquesta via, feia uns deu anys que l'hi

tenia l'ull posat a sobre i per fi estava a peu de via abillant-me, casi

que no m'ho podia creure...

El mines em diu: Ja saps qui fara el tercer llar, no?... doncs també et

toca fer el primer.
Dit i fet material colocat, cop d'ull a la resenya i amunt..., és un llarg de

tercer grau (III) i està reequipat amb parabolts del deu (pintats de color

groc), hi havien tants que vaig arribar a dubtar si no m'havia equivocat

de via, però no, era la bona estavem a la 98 oc. les cordes fregaven força

arribant a la reunió 45m., hi ha dos parabolts del dotze amb anelles per

rapelar.

.
Puja super Mines com un llamp, intercanviem material i se'n va segona

tirada amunt, tambe molt ben assegurada, comença amb tercer grau

(III) i després augmenta a quart més (IV+) aquí la boira ja comença a

fer-se insistent , i pim-pam, pim- pam arriba a la segona reunió 40m.

També molt bona, igual que la primera.

.
Pujo fins la reunió, el Jordi em passa les cintes, fem el comentari de que

es veu força bé, glop d'aigua, cop d'ull a la ressenya i amunt, no puc fallar,

porto deu anys esperant aquest llarg que comença amb cinqué (V) i

ràpidament es posa tiesot-tiesot, diguem-ne que desploma una miqueta.

Hi ha força canto però menys gros del que m'esperava, s'havia d'anar

ràpid si no no tindria piles per arribar a la reunió, carregat de valor (el fet

de que estigués molt ben assegurat el tram va ajudar, no ens enganyem)

m'hi poso tot decidit i pas rere pas vaig pujant. Relliscadeta de peu dret...

i ... uuuuiii de que poc, però res he resistit, m'ha de sortir neta, una mica

més... i ja veig la reunió és a uns tres metres, aviso al Mines, l'alegria

comença a embargar-me, i ja hi sóc, l'he fet (35m). Moment feliç, feliç!!!

en Jordi m'ha estat animant tota la tirada, això també s'ha de valorar.

Amunt, quan vulguis..!!! i ara li toca a ell suar-se el llarg, la boira cada cop

més espessa, peu aquí, mà per allà, anant recollint cintes i arriba a la

reunió, que contents que estem. Glops d'aigua, el Jordi descansa una mica

abans d'encarar el quart i darrer llarg, tornem a fer canvi de material i

Super Jordi se'n va cap amunt amb tendència a l'esquerra quart més (IV+)

no és difícil però si una miqueta estrany de posar-se, supera el tram sense

problemes, li queda un trosset de quart (IV) i ja és al cim (20m). Al poc

arribo jo... ho hem aconseguit quin bon gust de boca i ara ràpid cap avall

(mullant-nos a tope amb la boira pixanera) que ens espera el Joan Anton.

Ens retrobem i tornem cap a casa ben feliços (no sense fer una miqueta

de vermutillo abans).

................................

VISIÓ A PEU DE ........................................L'AMBIENT

VIA

..............

ELS PROTAGONISTES AMB CARA DE PREMI.

JORDI MARTINEZ I CARLES SARTÓ

ATENCIÓ!!!

TOTES LES REUNIONS SÓN COMODES I ESTAN

PREPARADES PER RAPELAR ( DOS PARABOLTS

DEL DOTZE AMB ANELLES).

VINGA.... ANIMEU-VOS!!!

EL FRED ENS VA GUANYAR LA PARTIDA

2008-06-13T00:50:00.014+02:00

.
.
........
PRENENT CONTACTE..............................CAP AMUNT, VALENT!!!
.
.
..
ASSEGURANT AL COMPANY............. ...EL COMPANY ENS ASSEGURA
.
.
....................................
....................................ENCARANT EL SEGON LLARG
.

CAP A LA BOIRA AMB GUST DE 6a
....................................................
.......................................................I TORNEM A ASSEGURAR.

Aquest dissabte passat, en David, en Mines, i jo mateix (Carles). Vam
decidir anar a escalar tot i que els pronòstics meteorològics no eren els
millors. Hi havia una possibilitat de triunfar i ho vam intentar.
Ens vam anar tot decidits cap a la cara sud del Pedraforca a fer una via
molt guapa que se'n diu "EL CAMÍ DEL TRO".
Pel camí d'anada mentre anavem ben tranquilets al cotxe, uns bifidus
molt actius ens van fer sortir de la carretera per fer net, poc després un
petit esmortzar compost per una pasteta i un tallat ens va deixar llestos
per afrontar el repte que duiem de cap.
Aparquem el cotxe a sota de l'imponent paret sud, ens abillem i comencem
amb l'aproximació, que tot i no ser llarga és força tieseta i aconsegueix
fer-nos suar de valent.
Un cop a peu de via ens canviem la roba suada per una confortable roba
seca. El dia es força fresc però toca el solet. Decidim com farem les
tirades, jo tenia clar que volia fer la tercera (6a ) les altres com ells
volguessin, en David es va quedar amb les dues primeres (V+ i 6a
respectivament), i al Jordi li van quedar les dues últimes (V+ i IV+)
sense dret a discutir-ho.
Comença escalant en David Sotoski, super inspirat David es va menjant la
primera tirada sense problema i encara amb sol, però uns nuvolots
amenaçadors ja venien a poc a poc pel darrera. Amaguem les motxilles
en un forat i començem roca amunt direcció a la primera reunió, buff!!!
...però que freda que està la roca, el sol començava a fer pampallugues i a
la poca estona... va i es fon. Ens vam quedar sense sol però no feia gaire
fred, i anar fent, anar fent i arribem a la reunió amb el David, se'ns
estaven tirant els nuvols a sobre i super-David valorà la possibilitat de
rapelar, però el vam convencer ràpid per que fes la segona tirada. I se'n va
cap amunt mentre el nuvol se'ns posà enganxat a les orelles, he dit que no
feia gaire fred doncs es va llevar una brisa constant que ràpidament ens va
posar el moc penjant al nas i en Jordi que havia vingut de model primavera
estava pagant les conseqüències i anava de l'esgarrifança al tremolor i jo
també cagat de fred, a diferència en David estava suant lluitant amb el 6a
entre els nuvols. Vam celebrar la seva arribada a la segona reunió. Des d'on
va rapelar després de la nostra suggerència.
Definitivament el fred i el nuvolot negre que teniem a sobre ens van
guanyar la partida...
Però hi tornarem, la via s'ho val i particularment us la recomano.
.
.
................
................QUEDI CONSTÀNCIA DEL
....................NUVOLOT NEGRE DEL DARRERA
....................PELS VOLTS DE LA UNA DEL MIG DIA.
.
.
.

La Travessa del Montseny

2008-06-01T22:15:00.000+02:00

El passat Diumenge uns quants companys del centre vam participar a la “Travessa del Montseny”. Per part meva tenia moltes ganes de fer-la tan per gaudir de la bellesa dels paratges com per el repte personal que suposa una caminada com aquesta.

“El caire familiar i tradicional ,juntament amb l’esperit humà dels organitzadors i col·laboradors habituals fan que a la TRAVESSA DEL MONTSENY els participants gaudeixin de la muntanya, tot buscant la superació personal sense fomentar la competitivitat. Per això tots els participants reben el millor tracte i tots aquells que aconsegueixen acabar-la dins del límit horari són mereixedors del mateix premi.”

Vull, dir que vaig quedar molt decebut per l’organització, els pobres avituallaments, la manca de senyalització, i per damunt de tot la manca de capacitat dels organitzadors de asegurar un recorregut que en un dia de pluja com el d’ahir era molt perillós fins al punt de patir el tragic accident que va costar la vida a un participant.

També vull expresar la meva decepció pel caire que va prendre la travessa “dita de resistencia” que en realitat per una bona part dels participants era una cursa en la que sols cercaven els millors temps i els punts..Vaig sentir la tristesa de veure al llarg de tot el camí ampolles llençades, envoltoris de barretes energètiques, restes de taronges i llimones, i fins i tot restes d’una capelina d’algú que de li va estripar i l’anava llençant per el camì.

Crec, sense generalitzar, que hi ha molts participants que no saben el que es estimar la muntanya, que com he dit, sols volen alimentar el seu ego i sumar punts i copes.

Toni Arbonès

Puigneulós

2008-06-01T00:18:00.010+02:00

El darrer cap de setmana els Massajoves vàrem sortir d'excursió, com podeu veure em anat a fer una circular per la Serra d'Albera, pujant el Puigneulós. La excursió es treta de 'senderisme i teka' .., per cert, cheapeau per a ells.

Pujant el Coll del Forcat;

Vaca de l'Albera;

Cim del Puigneulós;

Castell de Requesens;

Flor;

Com sempre si voleu veure millor i més treballada informació ... el Naval es llueix .. entreu a el web www.massajovespermorir.com

DEL MONCAYO A NOCITO:

2008-05-28T23:16:00.005+02:00

Desafiant la pluja ens vàrem acostar a terres aragoneses per ascendir el cim del Moncayo (2316 m), la bellesa de la verdor que presentaven els seus paratges ens va encantar, llàstima que al cim no vàrem gaudir de les vistes que promet aquest cim. Un cop ascendit el sostre de les províncies de Saragossa i Soria, la nostra intenció era pujar al Tozal de Guara, però la pluja ens ho va impedir, però a canvi ens va permetre conèixer uns indrets meravellosos i solitaris, la Vall de Nocito. Aquesta es mereix que hi dediquem un temps el qual ens serveix per oblidar que existeixen els dilluns. Bé, la pluja ens farà repetir visita a Nocito, i segur que ho farem de gust, us ho recomano!

Si voleu més informació i més fotos, aquí la teniu.

Foto 1: Cim del Moncayo.

Foto 2: Tozal de Guara des de Nocito, amb la llum de la posta de sol.

Expedicionaris i desafiadors dels núvols: David Zurita, Pedro Miguel i Neus Verge.

Les Roques d'en Benet

2008-05-24T10:17:00.003+02:00

Ara fa un parell de messos que vam passar uns dies a la Terra Alta (Tarragona) Vam caminar i visitar molts indrets dels Ports de Tortosa-Beseit. AQUI us deixo amb la ressenya de l'ascensió a les peculiars ROQUES D'EN BENET.

ESCALADA ESPORTIVA A GELIDA

2008-05-20T15:52:00.008+02:00

.

Un cop més hem aprofitat un mati de diumenge
per anar a escalar una miqueta. La possibilitat de
tempesta, la probabilitat de que ens sorprengués
un bon ruixat eren altes i vam decidir anar a escalar
a un lloc on no hi haviem anat mai, tot i que queda
a prop i fa anys que hi és.
Vam anar a Gelida a la zona de La font freda,
el lloc és molt bonic i molt agradable. I per escalar
una estona està força bé i no es regala el grau com
a d'altres bandes.
No ha estat un duimenge triunfant en quant a escalada
es refereix, però ens hem tret l'espina una miqueta i ens
ha agradat la zona, és ben segur que hi tornarem i
gaudirem de la roca en dies de més inspiració.

Jordi Martinez "Mines"
David Soto "Sotoski"
Carles Sartó "Carlikis"
.
.
.
AQUI US DEIXO UNES RESSENYES PER QUE US
ANIMEU, VAL LA PENA. SUAREU A GUST.

.

.
.
.
AAnims companys que això està al costat de casa!!!
.
.

DOS CAPS DE SETMANA PLOVENT.

2008-05-17T17:58:00.002+02:00

La setmana passada ho vàrem encertat acostant-nos a terres navarreses. Però aquest cap de setmana no hi ha haurà sort ens haurem de quedar a casa, com a mínim hi haurà aigua pels pantants i el gat estarà acompanyat.
Bé, us deixo que mireu el que vàrem fer la setmana passada en el nostre blog i aquí us deixo unes fotos als cims de les Penyes de Aia, a la frontera de Navarra i Gipuzcoa. Us ho recomano.

Neus.

SOFA

2008-05-12T20:10:00.003+02:00

COLLONS QUIN CAP DE SETMANA!!!!!!!!!!!

Com alguns de vosaltres ja sabeu, per aquest diumenge passat estava prevista una sortida al Parc Natural de Sant Llorenç de Munt.
El temps meteorologic ens va fer una mala passada....... Dissabte va ploure, qué dic ploure, va diluviar de valent. Vaig consultar per internet les previsions per diumenge i assenyalaven 95% de probabilitats de mullar-nos, és més, tot i decidir canviar l'itinerari, no haguessim pogut endinsar-nos per la Cova de Simanya per perill de relliscades i per tot aixó i alguna trucada que vaig rebre, vam decidir ajornar la sortida pel 13 de Juliol.
L'endemá, diumenge, em desperto, i veig que fa un sol que ti cagues... -Mecagon la p........!!!!, aquests del temps no en tenen ni idea!!!!!!!!!!-vaig pensar.
Avui tinc mal d'esquena provocat per les diferents postures que anava fent al sofá -mirant la tele eh?.
Em va faltar capacitat de reacció per cercar un altre activitat i no malgastar el diumenge com el vaig malgastar.
Aquest matí en arribar a la feina, me n'he assebentat que diumenge pel matí va ploure molt a la zona del Montcau i m'hapassat una mica l'emprenyamenta..........

UNA ESCALADA

2008-05-10T20:25:00.012+02:00

UN MATÍ PER GAUDIR...
MONTSERRAT, LA PASTERETA,
VIA VILMANBAR V+, 6a

ASSEGURANT DES DE LA
PRIMERA RERUNIÓ

AAAAAAAAAAAAAAAAAA.
..............................PELANT-SE LA PRIMERA TIRADA

EN MINES ENCARANT EL SEGON
LLARG

Com els bons escaladors no ens rendim a la primera
de canvi i amb la “fregoneta de camuflatge” meva
sortim de Sant Boi plovisquejant en direcció a Collbató
i des d’allà agafem la pista de la Vinya Nova i abans
d’arribar ens desviem cap a la dreta i aparquem en un
cul de sac a sota de la Pastereta.
El dia continua tapadot i fresquet, però nosaltres ja
havíem pres una determinació. Agafem l’equipamenta
i amunt, seguim unes marques blaves ( a mig camí se
m’activen els bifidus i hem parar un moment a solucionar
el problema), continuem i en uns trenta minuts estem a
peu de via. Ens la mirem, ens trèiem la roba suada
(moment calendari 2009) i ens abillem.
La pedra està una mica freda, lo justet per haver d’anar
escalfant les mans de tant en tant ficant-les davant de la
boca i tirant l’alè però no ens arribàvem a quedar sense
tacte.
Avui encaro jo el primer llarg, una miqueta d’estiraments
i amunt...
La roca està una mica fredeta i això li afegeix una mica de
dificultat per si no en tenia prou (6a, V+, 6a), sembla que
tinc un altre dia inspirat, a més està molt ben assegurat
aquest llarg. Anar fent, anar fent i REUNIOOO!!!.
En Jordi em deixa anar, es prepara i puja sense problema,
un cop a la reunió ens passem material ràpid i s’escalfa les
mans una mica mentre comenta que fa una mica de fred i
que les mans es queden fredes, fredes. Tenim un record
pel Jordi Navarro i la seva dinàmica, si no plou... pugem
fins la primera reunió, i sí plou, baixem. I si continua sense
ploure doncs pugem fins la segona... i així fins acabar la via.
Gran mestre en Jordi Navarro. Bé en Mines surt tot decidit
i es pela també sense problemes aquesta segona tirada que
té un moviment una mica estrany després de la primera
xapa (V,V+).
Un solet un tant tímid s’apropa lentament a nosaltres...
l’esperem amb ànsia per compensar el vent fresquet que
s’ha aixecat. Ara començo jo la tercera tirada, comença tieseta
i un tant delicada i després s’ajeu i perd dificultat al temps
que les xapes allarguen més però sense arribar a fer patir i ...
reunió, mega-super-gran i còmoda. Una senyora reunió
després d’una tirada força llarga (V, V+,V, IV).
Ara en Jordi ataca el quart llarg, és un llarg tot de cinquè (V)
però els “seguros” allunyen i això condiciona, es deixa fer, però
no pots badar. Serenitat + valor i el company arriba a la quarta
i darrera reunió. Pujo jo i allà dalt ens felicitem, seiem una estona
i ens relaxem mirant el paisatge. Quina sensació més fantàstica
aquesta d’estar amb el company gaudint del moment, de la pròpia
superació, del nostre país, dels núvols... he dit núvols, doncs
vinga corre, rappelem no sigui que acabem ballant sota la pluja
(tres rappels llargs, portar dues cordes de 60m).
En resum una via molt guapa 100% recomanable. Aconsellable
anar d’hora per no dur cap cordada al davant, per que sí són
destralers hi ha moltes possibilitats que caiguin pedrots de la
tercera reunió.
.
...
JO GAUDINT DE LA .....................EN JORDI FENT TRES
RECOMPENSA............................QUARTS DEL MATEIX

VINGA COMPANYS ANIMEU-VOS!!!
SALUT I ESCALADA A TOTHOM!!!

.

.

.

Les Piades dels Socis del Centre Excursionista Sant Boi

2008-05-10T17:32:00.000+02:00

Benvinguts a la nova secció de la web del Centre Excursionista Sant Boi.
Aquí trobareu totes les piades que els mateixos socis han publicat.
Si vols colaborar envian's un correu a cesboi(arroba)yahoo.es

NORMES BASIQUES D'US PER PUBLICAR A LA WEB DEL CENTRE

No excedeixi's en el text. Els articles molt extensos es fan pesats, requereixen un temps de lectura i acaben per no llegir-se.

Intenta acompanyar sempre els textos amb fotos teves que no ocupin molta memòria. Si agafes alguna foto de la web, has de citar la font i l'autor.

Vigila amb l'ortografia. Corregeix sempre el text abans de publicar-ho. A SoftCatalà trobaràs un corrector online.

Escriu sempre pensant en que moltes persones que no coneixes llegiran el teu article i sigues respectuós.

El Centre Excursionista Sant Boi es reserva el dret de suprimir o modificar articles si incompleixen les normes d'us citades anteriorment.