LAS BARDENAS REALES-LA BLANCA I LA NEGRA-

Haviem programat el primer cap de setmana de Juny per anar a ciclar per LAS BARDENAS REALES (Aragó i Nafarroa). portavem preparant-ho des de principis de Març. Haviem contactat i fet una previsió inicial de unes 19 persones, contant 17 "ciclerus" i 2 encarregats de recolzament logistic. Així doncs vam posar-nos en moviment per tal de reservar la furgoneta i els "manovolumens" a un bon preu i així ho vam fer. Dos mesos abans de l'activitat ja teniem els vehicles reservats. A partir d'aqui algunes baixes que es van poder anar sol.lucionant, a darrera hora, més baixes que van fer perillar el pressupost inicial per persona i el recolzament logistic. Gràcies a l'esforç d'uns companys/es, que van incorporar a amics i companyes de relació (hahahahaha) hem vam tenir prou amb el que haviem previst. Bufffff.

Disabte 5 a dos quarts d'onze del matí ens trobàvem els 18 per carregar les bicis i els "viveres" en la furgona i dirigir-nos cap el nostre destí KM 17,3 de la carretera de Tudela a Ejea de los Caballeros. No recordo a quina hora vam arribar però encara feia molta calor. El camí començava pla però ja saviem que aniriem agafant alçada. A poc a poc arribavem als llocs on l'equip d'avituallament (Antonio, Viki i Amor) havien preparat begudes i fruites per a nosaltres amb una coordinació exquisida. A mitja tarda arribàvem al Santuari de Sancho Abarca després d'haver travessat La Plana Negra ( no sé si l'adjectiu negra ho és per la quantitat de mosquits que et fan la vida impossible, oi Sónia?, o perque et pots fotre una soberana hostia si intentes fixar-te les ulleres sobre el nas mentre estás baixant a tota llet pel camí, oi, Vicencs?). De fet al cim del Santuari hi havien uns gavatxos que ens van aplaudir com si fos la darrera etapa del Tour, hahahahahahahahaha.

En arribar aqui, desfer el camí, i , com no !!!!, petita encigaladeta, que va fer que improvisessim sobre la marxa el casmi de retorn. Vam veure la posta de Sol i vam arribar als cotxes a una hora prudent. Carregar les bicis i anar fins el Santuario del Yugo, on estava previst dormir.

Sopar a base de truita de patates, xoriçets calents, embutit, pa amb tomàquet i pernil, vinillo, aigua, refrescos,postres, etc, etc. En acabar els mes "responsables" vam anar a dormir, i els mes "i-responsables" van buidar una ampolla de Whiskie de Malta.

L'endemà ens va obsequiar amb una sortida de Sol de p....mare. Esmorzar a base de cafes amb llet, colacao, sucs de fruita, NOCILLA, galetes, madalenes, melmelades, etc. etc. i en acabar, recollir i anar fins al punt de sortida previst.

En arribar vam trobar-nos amb un grup de ciclistes que ens van orientar sobre els camins de la zona (una cosa és el mapa, el GPS i un altre els coneixements de la zona que tenen els seus habitants ).

Castiltierra, les barraques, el camp de tir, el Piskerra, la senda de los Ciervos altrament dita EL CIRCO, el Rallon, el Tobogán, la pista, la Guarida de Sanchicorrota, la base militar, la mani contra el camp de tir i el punt d'arribada. Fet i fet, tot el matí.

Vam tornar cap a la zona del Santuari del Yugo doncs haviem reservat el dinar en la HOSPEDERIA que hi ha al costat de l'esglesia.

Migues a dojo, pebrots del piquillo amb brandada d'abadeixo, COCRETAS, casrn de be a dojo, beguda, postre, café i "xarrupets" (fòra de pressupost).

Crec que tot i existint diferencies d'edat, de forma física, de maneres de ser, idiomàtiques, i tantes altres, l'esperit de conèixer i gaudir de nous llocs en companyia de nova gent, va estar per sobre de qualsevol diferencia.

Gràcies companys.

Antonio, Viki, Amor, Aurelio, Sonia, Enrique, Enrique (suricata), Paco, Imma, Andreas (nueeevooo), Ismael, Joan, Joaquima, Toni, Vicencs, Alfonso i Xavi.

PUJADA AL RAS DE CLARENT -Serra de Catllaràs-

El dia de Sant Fermí vam eixecar-nos doreta i vam caminar els 9 kms que separan Vilada de Sant Romà de la Clusa , el camí es pot fer també per pista, que es l'opció que vam escollir, doncs, malgrat ser una pista, té unes vistes dels entorns impresionants, (passos canadencs, font del Vidrie, Can Massana, Can Miralles, el Castell de l'Areny, el pas i barranc de l'Escalell, area de lleure de la casa del Clot, on vam descansar una mica i vam carregar aigua. Ja solament quedàvem dos quilómetres fins arrivar a la Clusa. Un cop arribats al refugi vam fer el cafetet de rigor, i en Ramón i la seva companya ens van indicar el camí fins el Ras de Clarent. Txino Txano en uns tres quarts d'hora vam arribar al prat. Veiem el Puigmal, el Pedraforca, la Serra d'Ensija, jo diria que Port del Compte, i l'esclat de vida d'aques estiu, flors, plantes, insectes, papallones, aguilots.............. Vam estar una bona estona abans de desfer camí fins el refugi. Vam aturar-nos en un rierol per tal de refrescar el peus i en acabar cap el refugi a dinar una mica.

PUJADA A LA SALGA AGUDA (Serra de Pic-en-cel)

Dilluns 5 vam començar la primera part de les vacances i vam decidir pujar a la Salga Aguda. Es un cim de 1.170 mts. aprox. que veiem des d'el mnenjador del pis de Vilada i que feia temps que voliem pujar. Així doncs, al voltant de les 10 del matí vam travessar la riera de Vilada per la passarel.la que van instal.lar per Sant Pere. Cal comentar que el camí s'enfila fins a la carretera de Vilada a Borredà, que s'ha de trepitjar uns 200 mts.(si hi arriven) i agafar un tencall a la dreta que va paral.lel a la carretera i que ens durà fins el Pont del Climent per travessar la riera de Merdançol.

Un cop aquí, continuem enfilant-nos passant per la Portella de l'Olivar, al cap d'uns 5-10 minuts, deixar a la dreta el trencall que du fins al Serrat del Mig dia i continuar amunt fins el collet del Tell i d'aqui en 30 minutets al cim.

Es un sortida molt agraïda per fer aquesta época de l'any, doncs excepte el darrer tram de tornada, tot el itinerari es fa per zona ombrívola.