tag:blogger.com,1999:blog-1273291820894858576.post7183548522837669039..comments2023-11-03T10:37:23.327+01:00Comments on LES PIADES DELS SOCIS: PELS DOMINIS D'EN DALMAU 15-2-2009CESBOIhttp://www.blogger.com/profile/01530981569644535869noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-1273291820894858576.post-16843623320317647382009-03-03T19:53:00.000+01:002009-03-03T19:53:00.000+01:00Gracies per completar la ressenyaGracies per completar la ressenyapapallopishttps://www.blogger.com/profile/08293134041746450959noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1273291820894858576.post-74586848853749985642009-02-27T19:11:00.000+01:002009-02-27T19:11:00.000+01:00Després de la desserció, vàrem continuar, no se ex...Després de la desserció, vàrem continuar, no se exactament per on. Però, vam fer una pujada i arribàrem a un turó on es podia veure a un costat Sant Llorenç i a l'altra la Serra de l'Obac. Vàrem fer un dinar molt desitjat i a en Riquelme se li va acodir fer "el joc de les coses + estranyes que podem trobar a les motxilles". El que guanyés s'enduria un premi. Un termo amb cafè fred, un ullal de porc senglar, un frontal, una manta tèrmica, un llibre i, fins i tot, un rimel! I una llauna de musclos en escabetx!! Per votació s'ho va endur la llauna de musclos. Continuàrem caminant, vam veure un altre avenc, i + enllà, ja baixant quedava creuar el riu Ripoll. Alguns van passar amb les botes i els + intrèpids i valents es van descalçar. Oh! Què bé! Quin plaer. No vam sentir els peus en mitja hora com a mínim. Al arribar als cotxes, vàrem rebre el premi, una ampolla de moscatell! Vam fer uns cafès, amb obsequi d'uns croassants, molt bons, per cert, uns "xupitos" de moscatell i cap a casa.Anonymousnoreply@blogger.com