98 OCTANOS

.

.

...........

Ja hi tornem a ser, en Jordi i jo voliem anar als Ports de Beseit però

una visita forçada al dentista dissabte va frustrar el cap de setmana

escalador per la zona.
Però homes de recursos i parlant davant d'un bon sopar, el mateix

dissabte decidim anar a escalar la via 98 OCTANOS a la Magdalena

superior -Montserrat- i el Joan Anton ens acompanyaria en

l'aproximació i després s'aniria cap a Sant Geroni i ens trobariem més

tard a l'estació del cremallera de Sant Joan.

.
En tenia moltes ganes d'escalar aquesta via, feia uns deu anys que l'hi

tenia l'ull posat a sobre i per fi estava a peu de via abillant-me, casi

que no m'ho podia creure...

.

El mines em diu: Ja saps qui fara el tercer llar, no?... doncs també et

toca fer el primer.
Dit i fet material colocat, cop d'ull a la resenya i amunt..., és un llarg de

tercer grau (III) i està reequipat amb parabolts del deu (pintats de color

groc), hi havien tants que vaig arribar a dubtar si no m'havia equivocat

de via, però no, era la bona estavem a la 98 oc. les cordes fregaven força

arribant a la reunió 45m., hi ha dos parabolts del dotze amb anelles per

rapelar.

.
Puja super Mines com un llamp, intercanviem material i se'n va segona

tirada amunt, tambe molt ben assegurada, comença amb tercer grau

(III) i després augmenta a quart més (IV+) aquí la boira ja comença a

fer-se insistent , i pim-pam, pim- pam arriba a la segona reunió 40m.

També molt bona, igual que la primera.

.
Pujo fins la reunió, el Jordi em passa les cintes, fem el comentari de que

es veu força bé, glop d'aigua, cop d'ull a la ressenya i amunt, no puc fallar,

porto deu anys esperant aquest llarg que comença amb cinqué (V) i

ràpidament es posa tiesot-tiesot, diguem-ne que desploma una miqueta.

Hi ha força canto però menys gros del que m'esperava, s'havia d'anar

ràpid si no no tindria piles per arribar a la reunió, carregat de valor (el fet

de que estigués molt ben assegurat el tram va ajudar, no ens enganyem)

m'hi poso tot decidit i pas rere pas vaig pujant. Relliscadeta de peu dret...

i ... uuuuiii de que poc, però res he resistit, m'ha de sortir neta, una mica

més... i ja veig la reunió és a uns tres metres, aviso al Mines, l'alegria

comença a embargar-me, i ja hi sóc, l'he fet (35m). Moment feliç, feliç!!!

en Jordi m'ha estat animant tota la tirada, això també s'ha de valorar.

Amunt, quan vulguis..!!! i ara li toca a ell suar-se el llarg, la boira cada cop

més espessa, peu aquí, mà per allà, anant recollint cintes i arriba a la

reunió, que contents que estem. Glops d'aigua, el Jordi descansa una mica

abans d'encarar el quart i darrer llarg, tornem a fer canvi de material i

Super Jordi se'n va cap amunt amb tendència a l'esquerra quart més (IV+)

no és difícil però si una miqueta estrany de posar-se, supera el tram sense

problemes, li queda un trosset de quart (IV) i ja és al cim (20m). Al poc

arribo jo... ho hem aconseguit quin bon gust de boca i ara ràpid cap avall

(mullant-nos a tope amb la boira pixanera) que ens espera el Joan Anton.

Ens retrobem i tornem cap a casa ben feliços (no sense fer una miqueta

de vermutillo abans).

.

................................

VISIÓ A PEU DE ........................................L'AMBIENT

VIA

.

.

..............

ELS PROTAGONISTES AMB CARA DE PREMI.

JORDI MARTINEZ I CARLES SARTÓ

.

.

.

ATENCIÓ!!!

TOTES LES REUNIONS SÓN COMODES I ESTAN

PREPARADES PER RAPELAR ( DOS PARABOLTS

DEL DOTZE AMB ANELLES).

.

VINGA.... ANIMEU-VOS!!!

.

.