EL FRED ENS VA GUANYAR LA PARTIDA

.
.
........
PRENENT CONTACTE..............................CAP AMUNT, VALENT!!!
.
.
..
ASSEGURANT AL COMPANY............. ...EL COMPANY ENS ASSEGURA
.
.
....................................
....................................ENCARANT EL SEGON LLARG
.


CAP A LA BOIRA AMB GUST DE 6a
....................................................
.......................................................I TORNEM A ASSEGURAR.

Aquest dissabte passat, en David, en Mines, i jo mateix (Carles). Vam
decidir anar a escalar tot i que els pronòstics meteorològics no eren els
millors. Hi havia una possibilitat de triunfar i ho vam intentar.
Ens vam anar tot decidits cap a la cara sud del Pedraforca a fer una via
molt guapa que se'n diu "EL CAMÍ DEL TRO".
Pel camí d'anada mentre anavem ben tranquilets al cotxe, uns bifidus
molt actius ens van fer sortir de la carretera per fer net, poc després un
petit esmortzar compost per una pasteta i un tallat ens va deixar llestos
per afrontar el repte que duiem de cap.
Aparquem el cotxe a sota de l'imponent paret sud, ens abillem i comencem
amb l'aproximació, que tot i no ser llarga és força tieseta i aconsegueix
fer-nos suar de valent.
Un cop a peu de via ens canviem la roba suada per una confortable roba
seca. El dia es força fresc però toca el solet. Decidim com farem les
tirades, jo tenia clar que volia fer la tercera (6a ) les altres com ells
volguessin, en David es va quedar amb les dues primeres (V+ i 6a
respectivament), i al Jordi li van quedar les dues últimes (V+ i IV+)
sense dret a discutir-ho.
Comença escalant en David Sotoski, super inspirat David es va menjant la
primera tirada sense problema i encara amb sol, però uns nuvolots
amenaçadors ja venien a poc a poc pel darrera. Amaguem les motxilles
en un forat i començem roca amunt direcció a la primera reunió, buff!!!
...però que freda que està la roca, el sol començava a fer pampallugues i a
la poca estona... va i es fon. Ens vam quedar sense sol però no feia gaire
fred, i anar fent, anar fent i arribem a la reunió amb el David, se'ns
estaven tirant els nuvols a sobre i super-David valorà la possibilitat de
rapelar, però el vam convencer ràpid per que fes la segona tirada. I se'n va
cap amunt mentre el nuvol se'ns posà enganxat a les orelles, he dit que no
feia gaire fred doncs es va llevar una brisa constant que ràpidament ens va
posar el moc penjant al nas i en Jordi que havia vingut de model primavera
estava pagant les conseqüències i anava de l'esgarrifança al tremolor i jo
també cagat de fred, a diferència en David estava suant lluitant amb el 6a
entre els nuvols. Vam celebrar la seva arribada a la segona reunió. Des d'on
va rapelar després de la nostra suggerència.
Definitivament el fred i el nuvolot negre que teniem a sobre ens van
guanyar la partida...
Però hi tornarem, la via s'ho val i particularment us la recomano.
.
.
................
................QUEDI CONSTÀNCIA DEL
....................NUVOLOT NEGRE DEL DARRERA
....................PELS VOLTS DE LA UNA DEL MIG DIA.
.
.
.