“El caire familiar i tradicional ,juntament amb l’esperit humà dels organitzadors i col·laboradors habituals fan que a la TRAVESSA DEL MONTSENY els participants gaudeixin de la muntanya, tot buscant la superació personal sense fomentar la competitivitat. Per això tots els participants reben el millor tracte i tots aquells que aconsegueixen acabar-la dins del límit horari són mereixedors del mateix premi.”
Vull, dir que vaig quedar molt decebut per l’organització, els pobres avituallaments, la manca de senyalització, i per damunt de tot la manca de capacitat dels organitzadors de asegurar un recorregut que en un dia de pluja com el d’ahir era molt perillós fins al punt de patir el tragic accident que va costar la vida a un participant.
També vull expresar la meva decepció pel caire que va prendre la travessa “dita de resistencia” que en realitat per una bona part dels participants era una cursa en la que sols cercaven els millors temps i els punts..Vaig sentir la tristesa de veure al llarg de tot el camí ampolles llençades, envoltoris de barretes energètiques, restes de taronges i llimones, i fins i tot restes d’una capelina d’algú que de li va estripar i l’anava llençant per el camì.
Crec, sense generalitzar, que hi ha molts participants que no saben el que es estimar la muntanya, que com he dit, sols volen alimentar el seu ego i sumar punts i copes.
Toni Arbonès
1 comentari:
es una llastima que algunes de les persones que fan activitats de muntanya, ho facin sense cap respecte cap a ella i solament cerquin el "fardar" de que han fet tal o qual cim o prova. En fi aixó no ho arreglem, El que ens cal és anar fomentant, des de la nostra parcel.la més propera, el gaudir de la Natura sense malmetre-la, amb observació de l'entorn pausadament.
Publica un comentari a l'entrada