VESPRE A L'ANETO.

Dissabte vàrem carregar bé les motxilles per dormir al Coll de Coronas. I després d'acomodar-nos al coll i descansar de la dura ascensió, cap a les vuit del vespre vàrem iniciar la conquesta del gegant dels Pirineus. Contra més amunt estàvem, més bufava el vent, però el paisatge que anàvem descobrint, ens anava fent oblidar el fred i la pesada motxilla i ens feia recordar per què ens agrada la muntanya i el per què estàvem allà. Ja només ens quedava el famós Pas de Mahoma, el qual era una aresta de neu amb bona traça per passar-lo dret, difícil de trobar en aquestes condicions, però el vent el feia encara més interessant. Al final, després de dubtar ens decidim a passar i el gegant per fi estava conquerit. L’Aneto amb els seus 3404 metres d’alçada ens va permetre per uns instants tenir al nostres peus tots els cims dels Pirineus i darrere teníem una posta de sol inoblidable.

Un cap de setmana i una activitat inoblidables, d'aquestes que recordes amb un sonriure durant molt de temps.

Si voleu més informació podeu consultar el nostre blog.

.

Pedro, David i Neus.