Doncs lamento que t'ho hagis pres així, amic Carles (això del Pedraforca), però a la meva companya no li va sentar gens bé que féssiu els vostres comentaris malhumorats descaradament al seu davant (en comptes de preguntar-li si estava bé després del petit accident que va tenir baixant ràpid per fer-vos esperar el mínim possible).
Si us queien blocs de gel podieu sortir de sota la vertical de la cascada, que el lloc era prou ample, i si us molestava esperar "tant", haver-se llevat abans (nosaltres ho vam fer i tot i així ens precedien 2 cordades, i no ens vam queixar). Això de "perillosament" ho dic perquè és trobo arriscat escalar en gel de dos en dos, o un a 1 metre sota la vertical de l'altre, com vau fer després. No cal ser el Manu Córdoba per distingir el que és perillós i el que no ho és.
Per cert, els vostres companys que van pujar de primer van ser molt correctes i no es van pas queixar, al revés, van comprendre que anéssim al Pedraforca a aprendre, i nosaltres els agraïm la paciència. Saluda'ls de la nostra part.
Primer de tot, em presento, sóc la noia de la cordada de dos que anava darrere vostre, vaig fer de primera el primer llarg i de segona el segon tram de la via de l’Arbret. Després de molts dies de silenci i llegir el teu post, el teu comentari al blog del centre (per cert en un post equivocat, http://piadesociscesboi.blogspot.com/2010/04/sant-boi-sitges-2010.html ) i, a més, m’han comentat que has esborrat el comentari (adequat o no) del meu company Carles (jo també podria esborrar el teu post del centre excursionista, ja que sóc administradora del blog, però crec en la llibertat d’expressió i no en la censura). Et donaré la meva humil opinió (10 anys en experiència en muntanya, diversos cursos de diferents disciplines de muntanya i màster i feina en prevenció de riscos). Crec que no ets ningú per valorar la perillositat de les nostres accions quan les teves han sigut amb molt més risc (s’ha d’entendre que els esports de muntanya tenen un risc implícit). No entenc el motiu pel qual critiques l’ascensió de segon de dos alhora quan el reverso (assegurador que utilitzàvem) està concebut per aquesta funció, assegurar dos segons simultàniament, a les instruccions ho posa molt clar i en els cursos que he fet també ho han explicat així. La separació entre els dos de segon contra més junt millor ja que els elements que puguin caure (gel,...) mai agafaran velocitat, a més, un no pot caure sobre de l’altre ja que les cordes estan tibades, recorda que són dos segons. Nosaltres en total érem 5 persones, 4 amb experiències varies en gel i una persona que no havia fet mai escalada en gel. Vosaltres éreu 3, només 1 amb experiència i dos sense res d’experiència i, a més, amb molt poca bona forma física. Ara la pregunta és la següent qui creus que estava actuant en aquest cas més perillosament??? Preguntat també, que hagués passat si tu, l’únic amb experiència, t’haguessis fet mal??? Jo quan acabava la via et vaig comentar que podíeu caminar per descendir, 5 minuts per un preciós i fàcil camí pel bosc. Però vas decidir que no, (l’excusa no dúieu antipans, nosaltres tampoc i no va haver cap tipus de perill, he anat moltes vegades per aquell camí). Però tu vas decidir rapelar la via, és a dir, realitzar la maniobra més perillosa de l’escalada i mortal, el RÀPEL, i, a més, quan la gent estava encara ascendint. Una maniobra que va resultar amb molt risc, ja que la noia que anava amb vosaltres va descendir primera (uuufff!!! En un ràpel i sense cap experiència, que hagués passat si la corda no arriba a terra o es troba enganxada o liada?) i a sobre se li va enganxar el cabell, i els meus companys (aquells que dius que estaven malhumorats per l’espera) la van assessorar per treure els cabells del nus (Primera norma del ràpel recollir els cabells en una cua!!!). Aquests que estaven malhumorats i actuant perillosament van assessorar el segon que va baixar del ràpel (també sense experiència), ja que gairebé li cau el piolet i ves a saber on hagués caigut. Dos dels meus companys van rapelar, els dos amb més experiència, i no per gust, sinó perquè va caure una cinta a un dels segons de la segona cordada, segurament tenia les mans congelades de tant esperar. La noia sense experiència, els seu company i jo vàrem baixar pel fàcil camí sense antipans ni risc. Sort que quan vaig pujar de primera el primer llarg els vaig comentar als teus dos companys que buidessin els cargols del neu, ja que no en tenien ni idea del perquè, i, a més, sinó els hagués comentat això t’haguessis quedat sense cargols pel segon llarg i llavors si que haguéssiu hagut de rapelar per força. Això és un exemple de què sabem i entenem a la gent que comença a la muntanya (nosaltres també ens hem iniciat, no hem començat sabent), però no entenem la gent que no està preparada i es creu estar-ho i a sobra porta a gent a la muntanya per ensenyar la seva poca saviesa. Aquests si que són perillosos!! Segueix al següent comentari--->>
I per últim, fes-te una pregunta, creus que és normal estar més de dues hores per una cordada de tres per un tram de menys de 25 metres i de dificultat baixa??? No penses que el factor temps és un factor de risc important? Allà el Pedra no hi ha risc perquè l’aproximació és zero, però imagina’t la nevada que estava caient aquell dia en 1 hora d’aproximació, no creus que el factor temps és important, ja que mentre neva creix el risc d’allaus, es tapen les traces, etc etc. Moltes vegades el trigar massa fent una activitat, augmenta el risc, sobretot si aquest augment de temps no és per actuar més segur (ràpels, dos segons separats, falta de forma física i tècnica,....). No em considero una persona excessivament ràpida i amb gran nivell, però si que em considero una persona amb molt de seny, segurament tinc més intents, que objectius realitzats, per això em molesta que diguis que els meus companys van actuar perillosament, quan jo escullo els meus companys pel seny i he deixat d’anar amb gent que es pensa que sap i va donant consells quan veus hores lluny que no tenen ni idea de la seguretat pròpia ni dels companys que porten de cordada.
Si vols esborra aquest comentari i si vols el deixes. Només et demano que deixem de fer públic els nostres comentaris i si vols comentar alguna cosa al respecte aquí tens els meu mail privat buscadordindrets@gmail.com, també et puc passar el mòbil i xerrem al respecte.
La veritat espero no trobar-te per la muntanya, ni a Gavarnie, ni al Pedra ni a l’Himalaia, així evitarem que m’espatllis la meva activitat preferida, ja sigui per haver d’esperar o per evitar veure un accident.
caram, veig que us ho heu pres molt en serio això, per a mi ja era aigua passada, no crec que haguem de donar-hi tantes voltes, però ja que sembla que demaneu explicacions, aqui van (aniré al gra perquè no tinc molt de temps per perdre).
-Molt bé pels teus anys a la muntanya i els teus títols, jo no mesuro l'experiència així. Però si tu vols, deixa'm recordar-te la teva poca previsió: porta't uns guants mes calents o un termo amb te calent com faig jo. Esperant a baix (i amb els braços penjant) no se't refreden les mans si vas ben equipat, i si se't refreden ja saps que l'escalada en gel es fa en ambients freds, i no a +20ºC. A mi també m'ha passat algun cop i no m'he queixat tant, i molt menys tirant-li la culpa a algu altre quan està davant (o com a mínim queixa't a mi, i no al teu company). -Recordo haver demanat disculpes (per trigar tant) als dos primers de les 2 cordades, i curiosament els dos em van respondre que -I ara, no pateixis: ja se sap que al Pedraforca es vé a aprendre-. I efectivament com vas veure els meus companys no tenen experiència, per això estàvem al Pedraforca. -2 de la cordada de tres: les maniobres amb el reverso ja les conec, no et parlo d'això, et parlo del perill de caure i clavar-se crampons i/o piolets, dels blocs de gel que cauen... i de que es queixin de la caiguda de blocs de gel mentre escalavem: la plataforma era prou ample com per no estar just sota la vertical. -I, si: vam decidir rapelar, doncs escalar no nomes es pujar, també és baixar, i volia que ho féssin en aquelles condicions i baixant pel gel. Perdona que els meus companys i jo no sapiguem volar. Recordo esperar a que ningú estigués escalant per deixar-los baixar. Recordo també fer-los baixar per un altre costat, per així molestar el mínim possible. Recordo molts detalls que curiosament tu has oblidat. -la noia que anava amb mi és autònoma en el ràpel (inexpert en escalada en gel no vol dir necessàriament inexpert a la muntanya), si se li va enredar el cabell va ser per les presses, i el munt de coses que tenia que controlar. En qualsevol cas això és un problema seu i no meu, ella és autònoma i d'això no responc. També els vaig ensenyar a buidar els cargols de gel. Pero també a clavar el piolet, a traccionar, a treure els cargols, a col.locar-se en posició, a valorar el gel abans de fiar-se'n... no tenen dret a oblidar-se una de les moltes coses que han aprés de cop?? -això de "no entenem la gent que no està preparada i es creu estar-ho i a sobra porta a gent a la muntanya per ensenyar la seva poca saviesa" no deu anar per mi? No saps qui soc i no em coneixes, no pots jutjar-me, per tant no em sento aludit. He vist molts "pros" (i això no va per vosaltres) aferrissats a raonaments inconsistens, i que a sobre es neguen a discutir perquè "han fet cursos i han llegit molt" i es creuen autoritats en el tema. De fa uns anys ença sembla que haguem de sortir a la muntanya a demostrar el que els altres fan malament. -les 2 hores: et dic el mateix que he dit abans, que no és altra cosa que el que van dir els vostres 2 escaladors de primer, el que diuen els meus amics, el guarda del refugi, i tothom qui sàpiga mínimament el que és l'alpinisme i conegui el nostre país i les seves possibilitats: el Pedraforca és un bon lloc per iniciar-se, què vols que els porti: a Boí directament? o no tenen dret a iniciar-se?? En canvi, vosaltres si sou tant "pros" podieu fer una altra cosa que demostraria experiència i bona gestió en el "factor temps": arribar més d'hora a peu de canal, o anar a un lloc on pogueu estar vosaltres sols. No entenc com veniu un diumenge a la cascada més concorreguda de Catalunya tenint 4 cordades per davant (nosaltres també vam esperar una bona estona) i us queixeu. -també et demanaria que deixéssis d'expressar-te amb indirectes, tal com vas fer en arribar a la reunió, o tal com has fet diverses vegades en els teus comentaris al blog. Si tens queixa em senyales directament, no cal que dissimulis.
I per últim et diré que sí, que esborraré els teus comentaris, no perquè no pensi en la llibertat d'expressió sinó perquè no considero que aqui sigui el lloc de fer-ho. Si vols criticar-me o discutir-me alguna cosa posa-ho a l'entrada del teu blog (tal com vaig fer jo), però no deixis aquests comentaris taaaaaant llargs, que això no és un forum d'escalada.
I de veritat, passa de contestar perquè estic en altres coses i no tinc temps de discutir. Ja us he donat les meves raons, us he dit el que no em sembla correcte de les vostres, i no m'agrada tenir discusions amb aquest to negatiu i acusatori. Si la muntanya és massa petita per compartir-la amb gent tant perillosa i inexperta com jo, dedica't a una altra cosa, però sàpigues que no ets ni seràs la única practicant. Jo també trobo gent que escala de forma que no considero adequada, i no per això l'acuso d'espatllar-me el cap de setmana ni li vaticino ni desitjo accidents. Si mai ens trobem el mes segur és que no me'n recordi de com sou ni com anàveu vestits, i us saludi com si us acabés de conèixer. Vaig dir la meva opinió al meu blog i això és tot, al cap de 2 setmanes ni me'n recordava. Veig que vosaltres hi doneu moltes voltes. És una opció.
Dit això, us desitjo sincerament bones escalades i que us vagi tot molt bé. I que continuem gaudint tots de la muntanya per molt de temps. Xavi.
5 comentaris:
Doncs lamento que t'ho hagis pres així, amic Carles (això del Pedraforca), però a la meva companya no li va sentar gens bé que féssiu els vostres comentaris malhumorats descaradament al seu davant (en comptes de preguntar-li si estava bé després del petit accident que va tenir baixant ràpid per fer-vos esperar el mínim possible).
Si us queien blocs de gel podieu sortir de sota la vertical de la cascada, que el lloc era prou ample, i si us molestava esperar "tant", haver-se llevat abans (nosaltres ho vam fer i tot i així ens precedien 2 cordades, i no ens vam queixar).
Això de "perillosament" ho dic perquè és trobo arriscat escalar en gel de dos en dos, o un a 1 metre sota la vertical de l'altre, com vau fer després. No cal ser el Manu Córdoba per distingir el que és perillós i el que no ho és.
Per cert, els vostres companys que van pujar de primer van ser molt correctes i no es van pas queixar, al revés, van comprendre que anéssim al Pedraforca a aprendre, i nosaltres els agraïm la paciència. Saluda'ls de la nostra part.
Doncs res, ens veiem a l'Himàlaia!
Primer de tot, em presento, sóc la noia de la cordada de dos que anava darrere vostre, vaig fer de primera el primer llarg i de segona el segon tram de la via de l’Arbret.
Després de molts dies de silenci i llegir el teu post, el teu comentari al blog del centre (per cert en un post equivocat, http://piadesociscesboi.blogspot.com/2010/04/sant-boi-sitges-2010.html ) i, a més, m’han comentat que has esborrat el comentari (adequat o no) del meu company Carles (jo també podria esborrar el teu post del centre excursionista, ja que sóc administradora del blog, però crec en la llibertat d’expressió i no en la censura). Et donaré la meva humil opinió (10 anys en experiència en muntanya, diversos cursos de diferents disciplines de muntanya i màster i feina en prevenció de riscos).
Crec que no ets ningú per valorar la perillositat de les nostres accions quan les teves han sigut amb molt més risc (s’ha d’entendre que els esports de muntanya tenen un risc implícit). No entenc el motiu pel qual critiques l’ascensió de segon de dos alhora quan el reverso (assegurador que utilitzàvem) està concebut per aquesta funció, assegurar dos segons simultàniament, a les instruccions ho posa molt clar i en els cursos que he fet també ho han explicat així. La separació entre els dos de segon contra més junt millor ja que els elements que puguin caure (gel,...) mai agafaran velocitat, a més, un no pot caure sobre de l’altre ja que les cordes estan tibades, recorda que són dos segons.
Nosaltres en total érem 5 persones, 4 amb experiències varies en gel i una persona que no havia fet mai escalada en gel. Vosaltres éreu 3, només 1 amb experiència i dos sense res d’experiència i, a més, amb molt poca bona forma física. Ara la pregunta és la següent qui creus que estava actuant en aquest cas més perillosament??? Preguntat també, que hagués passat si tu, l’únic amb experiència, t’haguessis fet mal???
Jo quan acabava la via et vaig comentar que podíeu caminar per descendir, 5 minuts per un preciós i fàcil camí pel bosc. Però vas decidir que no, (l’excusa no dúieu antipans, nosaltres tampoc i no va haver cap tipus de perill, he anat moltes vegades per aquell camí). Però tu vas decidir rapelar la via, és a dir, realitzar la maniobra més perillosa de l’escalada i mortal, el RÀPEL, i, a més, quan la gent estava encara ascendint. Una maniobra que va resultar amb molt risc, ja que la noia que anava amb vosaltres va descendir primera (uuufff!!! En un ràpel i sense cap experiència, que hagués passat si la corda no arriba a terra o es troba enganxada o liada?) i a sobre se li va enganxar el cabell, i els meus companys (aquells que dius que estaven malhumorats per l’espera) la van assessorar per treure els cabells del nus (Primera norma del ràpel recollir els cabells en una cua!!!). Aquests que estaven malhumorats i actuant perillosament van assessorar el segon que va baixar del ràpel (també sense experiència), ja que gairebé li cau el piolet i ves a saber on hagués caigut. Dos dels meus companys van rapelar, els dos amb més experiència, i no per gust, sinó perquè va caure una cinta a un dels segons de la segona cordada, segurament tenia les mans congelades de tant esperar. La noia sense experiència, els seu company i jo vàrem baixar pel fàcil camí sense antipans ni risc.
Sort que quan vaig pujar de primera el primer llarg els vaig comentar als teus dos companys que buidessin els cargols del neu, ja que no en tenien ni idea del perquè, i, a més, sinó els hagués comentat això t’haguessis quedat sense cargols pel segon llarg i llavors si que haguéssiu hagut de rapelar per força. Això és un exemple de què sabem i entenem a la gent que comença a la muntanya (nosaltres també ens hem iniciat, no hem començat sabent), però no entenem la gent que no està preparada i es creu estar-ho i a sobra porta a gent a la muntanya per ensenyar la seva poca saviesa. Aquests si que són perillosos!!
Segueix al següent comentari--->>
I per últim, fes-te una pregunta, creus que és normal estar més de dues hores per una cordada de tres per un tram de menys de 25 metres i de dificultat baixa??? No penses que el factor temps és un factor de risc important? Allà el Pedra no hi ha risc perquè l’aproximació és zero, però imagina’t la nevada que estava caient aquell dia en 1 hora d’aproximació, no creus que el factor temps és important, ja que mentre neva creix el risc d’allaus, es tapen les traces, etc etc. Moltes vegades el trigar massa fent una activitat, augmenta el risc, sobretot si aquest augment de temps no és per actuar més segur (ràpels, dos segons separats, falta de forma física i tècnica,....).
No em considero una persona excessivament ràpida i amb gran nivell, però si que em considero una persona amb molt de seny, segurament tinc més intents, que objectius realitzats, per això em molesta que diguis que els meus companys van actuar perillosament, quan jo escullo els meus companys pel seny i he deixat d’anar amb gent que es pensa que sap i va donant consells quan veus hores lluny que no tenen ni idea de la seguretat pròpia ni dels companys que porten de cordada.
Si vols esborra aquest comentari i si vols el deixes. Només et demano que deixem de fer públic els nostres comentaris i si vols comentar alguna cosa al respecte aquí tens els meu mail privat buscadordindrets@gmail.com, també et puc passar el mòbil i xerrem al respecte.
La veritat espero no trobar-te per la muntanya, ni a Gavarnie, ni al Pedra ni a l’Himalaia, així evitarem que m’espatllis la meva activitat preferida, ja sigui per haver d’esperar o per evitar veure un accident.
Cordialment i humilment.
Neus Verge.
caram, veig que us ho heu pres molt en serio això, per a mi ja era aigua passada, no crec que haguem de donar-hi tantes voltes, però ja que sembla que demaneu explicacions, aqui van (aniré al gra perquè no tinc molt de temps per perdre).
-Molt bé pels teus anys a la muntanya i els teus títols, jo no mesuro l'experiència així. Però si tu vols, deixa'm recordar-te la teva poca previsió: porta't uns guants mes calents o un termo amb te calent com faig jo. Esperant a baix (i amb els braços penjant) no se't refreden les mans si vas ben equipat, i si se't refreden ja saps que l'escalada en gel es fa en ambients freds, i no a +20ºC. A mi també m'ha passat algun cop i no m'he queixat tant, i molt menys tirant-li la culpa a algu altre quan està davant (o com a mínim queixa't a mi, i no al teu company).
-Recordo haver demanat disculpes (per trigar tant) als dos primers de les 2 cordades, i curiosament els dos em van respondre que -I ara, no pateixis: ja se sap que al Pedraforca es vé a aprendre-. I efectivament com vas veure els meus companys no tenen experiència, per això estàvem al Pedraforca.
-2 de la cordada de tres: les maniobres amb el reverso ja les conec, no et parlo d'això, et parlo del perill de caure i clavar-se crampons i/o piolets, dels blocs de gel que cauen... i de que es queixin de la caiguda de blocs de gel mentre escalavem: la plataforma era prou ample com per no estar just sota la vertical.
-I, si: vam decidir rapelar, doncs escalar no nomes es pujar, també és baixar, i volia que ho féssin en aquelles condicions i baixant pel gel. Perdona que els meus companys i jo no sapiguem volar. Recordo esperar a que ningú estigués escalant per deixar-los baixar. Recordo també fer-los baixar per un altre costat, per així molestar el mínim possible. Recordo molts detalls que curiosament tu has oblidat.
-la noia que anava amb mi és autònoma en el ràpel (inexpert en escalada en gel no vol dir necessàriament inexpert a la muntanya), si se li va enredar el cabell va ser per les presses, i el munt de coses que tenia que controlar. En qualsevol cas això és un problema seu i no meu, ella és autònoma i d'això no responc. També els vaig ensenyar a buidar els cargols de gel. Pero també a clavar el piolet, a traccionar, a treure els cargols, a col.locar-se en posició, a valorar el gel abans de fiar-se'n... no tenen dret a oblidar-se una de les moltes coses que han aprés de cop??
-això de "no entenem la gent que no està preparada i es creu estar-ho i a sobra porta a gent a la muntanya per ensenyar la seva poca saviesa" no deu anar per mi? No saps qui soc i no em coneixes, no pots jutjar-me, per tant no em sento aludit. He vist molts "pros" (i això no va per vosaltres) aferrissats a raonaments inconsistens, i que a sobre es neguen a discutir perquè "han fet cursos i han llegit molt" i es creuen autoritats en el tema. De fa uns anys ença sembla que haguem de sortir a la muntanya a demostrar el que els altres fan malament.
-les 2 hores: et dic el mateix que he dit abans, que no és altra cosa que el que van dir els vostres 2 escaladors de primer, el que diuen els meus amics, el guarda del refugi, i tothom qui sàpiga mínimament el que és l'alpinisme i conegui el nostre país i les seves possibilitats: el Pedraforca és un bon lloc per iniciar-se, què vols que els porti: a Boí directament? o no tenen dret a iniciar-se?? En canvi, vosaltres si sou tant "pros" podieu fer una altra cosa que demostraria experiència i bona gestió en el "factor temps": arribar més d'hora a peu de canal, o anar a un lloc on pogueu estar vosaltres sols. No entenc com veniu un diumenge a la cascada més concorreguda de Catalunya tenint 4 cordades per davant (nosaltres també vam esperar una bona estona) i us queixeu.
-també et demanaria que deixéssis d'expressar-te amb indirectes, tal com vas fer en arribar a la reunió, o tal com has fet diverses vegades en els teus comentaris al blog. Si tens queixa em senyales directament, no cal que dissimulis.
I per últim et diré que sí, que esborraré els teus comentaris, no perquè no pensi en la llibertat d'expressió sinó perquè no considero que aqui sigui el lloc de fer-ho. Si vols criticar-me o discutir-me alguna cosa posa-ho a l'entrada del teu blog (tal com vaig fer jo), però no deixis aquests comentaris taaaaaant llargs, que això no és un forum d'escalada.
I de veritat, passa de contestar perquè estic en altres coses i no tinc temps de discutir. Ja us he donat les meves raons, us he dit el que no em sembla correcte de les vostres, i no m'agrada tenir discusions amb aquest to negatiu i acusatori. Si la muntanya és massa petita per compartir-la amb gent tant perillosa i inexperta com jo, dedica't a una altra cosa, però sàpigues que no ets ni seràs la única practicant. Jo també trobo gent que escala de forma que no considero adequada, i no per això l'acuso d'espatllar-me el cap de setmana ni li vaticino ni desitjo accidents.
Si mai ens trobem el mes segur és que no me'n recordi de com sou ni com anàveu vestits, i us saludi com si us acabés de conèixer. Vaig dir la meva opinió al meu blog i això és tot, al cap de 2 setmanes ni me'n recordava. Veig que vosaltres hi doneu moltes voltes. És una opció.
Dit això, us desitjo sincerament bones escalades i que us vagi tot molt bé. I que continuem gaudint tots de la muntanya per molt de temps.
Xavi.
Publica un comentari a l'entrada