LA PORTA DEL CEL

PITJA AQUI SI VOLS VEURE EL FLIM DE LA SORTIDA

Doncs sí, malgrat la pluja de dissabte ( un altre cop una vigilia molt remullada que va fer qüestionar anar diumenge al Montcau), no vam fer cas a les previsions més pessimistes i vam decidir no desconvocar la sortida.

Cal dir que a les set de matí, hora de trobada, solament hi erem en Josep i jo.

-La gent s'acollonit- vaig pensar.

Pero no, el personal va anar apareixen fins a completar els setze de la llista de inscripció. EL PRESI ES VA APUNTAR A ULTIMA HORA!!!!!. (el vam renyar, pero el vam deixar venir, feia una carona............) per tant vam ser disset.

A un quart i mig de nou començàvem a caminar cap el cim del Montcau. 13º de frescor, una boira que ti cagues (que va impedir gaudir de tot el panorama, Montserrat, Pirineus, La Falconera, els Cortins.....) Un cop a dalt, felicitar a la Nuria i a la Esther pels seus 3 de 100, fotos a la taula d'orientació (perque de vistes ni una!!!) i cap el coll d'Eres. En arribar a aquest punt vam decidir continuar cap a les Coves de Simanya i esmorçar tot recordant els Cátals. Val a dir que entrar dins les coves i descubrir nous passadissos va ser d'alló més "frapant".

El "Tramvia" marxava i vam haver de recuperar el temps de més que vam estar gaudint dins les coves. Baixar per la canal del Llor fins a trobar el cami (es un dir) que ens duría fins a la Roca Encavalcada. La vam trobar a la primera, allá a dalt, majestuosa, al contemplar-la vaig pensar:

-Sembla que ens estigui amenaçant.........

- UN PAS MES I DEIXO CAURE LA ROCA SOBRE EL VOSTRES CAPS- vaig pensar que cridava.

I per evitar problemes, mitja volta, cames ajudeu-me, i cap a cercar el camí de pujada fins a la Carena del Pagés.

Després de moltes esbufegades vam arribar al collet i d'aquí cap a la carena, coll d'Eres i Coll d'Estenalles. Vam deixar per un altre dia la vista de la Roca Encavalcada d'aprop.

El temps ens va acompanyar, no vam passar calor, ens vam remullar considerablement, doncs els camins estàven molt poc fresats i la vegetació estava humida, qué collons humida !!!!, mullada, mullada de collons.

Ah!!! com no podia ser d'un altre manera, vam perdre el camí un parell o tres de cops.

Cal mantenir la personalitat.............. o no?

BALLANT ENTRE ELS NÚVOLS

.

...................

......PISSARRA AMUNT!!!.....................................ARRIBANT A LA PRIMERA REUNIÓ
.
VIA ESPERÒ DOPPELMAYR A LA BALMA D’ARCALÍS
-ANDORRA-
.
...I ja hi tornem a ser com que la temporada està donant pocs dies

de bon temps, doncs ens aventurem amb mal temps. Aquest cop

marxem en dissabte per fer una via curteta i després anar de

compres, ambdós objectius assolits, malgrat el fred i la boira, o

digueu-li, si voleu, malgrat el gran núvolot lleig.
I diumenge voliem anar fins al pic de la Valleta a fer la clàssica de

l’esperó nord-est aquest cop la confabulació dels déus ens ha fet

desistir, una boira molt densa i fosca ens ha convençut per deixar

aquesta fita per un altre dia.
.
Centrant-nos en l’esperó Doppelmayr, és una via curta de 120m,

la roca és pissarra, a la que no estem acostumats, cosa que ens

ha proporcionat noves sensacions. És una via fàcil amb les reunions

equipades per rapelar. La ressenya recomana dur tascons i friends,

nosaltres només hem utilitzat un excèntric del No.7 al sortir de la

primera reunió.

.

...........................

.....................................EL SEGON LLARG

.

Recomanem aquesta via a tots aquells/es que comencen a escalar
en via, us ho passareu força bé, el tipus de roca és força interessant
i escalareu en un entorn pirinenc. I estem convençuts que sense

boira, sense pluja, i sense fred encara deu resultar més gratificant.

.

................................

..........................................EL PAS MÉS INTERESSANT DE

..........................................LA VIA

.

FOTO CIM AMB ELS NÚVOLS AMENAÇADORS AL DARRERA... UN LLAMP, UN

TRÒ I VAM BATRE RECORD EN EL TEMPS DE DESCENS DEL CIM.

.

.

..RESSENYA:
.............

...

.....ANEU-HI COMPANYS/ES!!!!

.

FLIM DE LA SORTIDA

Vam ser 19 els que vam caminar des de Sitges a Vilanova resseguint les marques del GR 92.

Caloreta, via del tren, coves, bunkers, aus, zona gay, masia centenaria, ermita de Sant Cristòfol, Museu del Mar, remullada, més via del tren, més remullada, dinar als Jardins de Terramar, un altra remullada i cap a casa.

MÉS FOTOS TENDEÑERA.

Teniu més fotos i informació a buscadordindrets.

SANT JOAN AL MONT ROSA.

Per Sant Joan vàrem anar, en David, el Pedro i una servidora, als Alps, exactament al Mont Rosa. Vàrem ascendir la Punta Gnifetti i el Balmenhorn.

Foto 1: Enganxina del centre al parallamps del Balmenhorn.

Foto 2: Cim del Gnifetti.

Foto 3: David al Balmenhorn.

Més fotos i la piada a buscadordindrets.

Tendeñera

Cap de setmana de alta muntanya, ens anem cap Bujaruelo els expedicionaris. Miriam, Sònia, Neus, Eulàlia, David, Jose Manuel, Manel, Joan Antón, Nel, i en cap de expedició Flip.

Desprès de passar nit a Otal, per cert la nit ens va visitar algun animalot que tenia gana, de bon mati arriben la Neus en David i la Eulàlia enfilem cap el Tendeñera, molta calor Peró força distret per les vistes que varem gaudir com podeu veure per las fotos.

REVETLLA DE SANT JOAN

.
.

NO HI HA PARAULES PER DESCRIURE

ALGUNES FORMES DE VIURE LA

LLIBERTAT.

BIVAC AL CIM DEL "SALVAGUARDIA"

.

+AQUÍ

.

.

UNA VIA ENTRE LA BOIRA

15 de juny, Montserrat. L’Ivan, el Marcos, la Luda i jo l’Eulàlia.
Situació: Magdalena Inferior.
Via: Neuromante.
Dos llarg.











Mentre anaven pujant l’ambient canviava, cada cop ens endinsaven més dins la boira. Per les escales situades darrera el monestir, anàvem pujant, pensant si hauríem de tornar, el temps no pintava gaire bé.
Ja sota al peu de la via, que fem? No és una via llarga ni difícil, així que amunt.
Tot s’ha de dir, aquesta va ser la meva primera via, i malgrat que no les tenia totes, tot va anar molt be, no ens va ploure però con si hagués estat així, per que la boira era densa i la humitat molt alta.
Un cop d’alt la agulla, quina llàstima per que no es veia res de res, així que hem de tornar per gaudir de les vistes.