LA PORTA DEL CEL

PITJA AQUI SI VOLS VEURE EL FLIM DE LA SORTIDA

Doncs sí, malgrat la pluja de dissabte ( un altre cop una vigilia molt remullada que va fer qüestionar anar diumenge al Montcau), no vam fer cas a les previsions més pessimistes i vam decidir no desconvocar la sortida.

Cal dir que a les set de matí, hora de trobada, solament hi erem en Josep i jo.

-La gent s'acollonit- vaig pensar.

Pero no, el personal va anar apareixen fins a completar els setze de la llista de inscripció. EL PRESI ES VA APUNTAR A ULTIMA HORA!!!!!. (el vam renyar, pero el vam deixar venir, feia una carona............) per tant vam ser disset.

A un quart i mig de nou començàvem a caminar cap el cim del Montcau. 13º de frescor, una boira que ti cagues (que va impedir gaudir de tot el panorama, Montserrat, Pirineus, La Falconera, els Cortins.....) Un cop a dalt, felicitar a la Nuria i a la Esther pels seus 3 de 100, fotos a la taula d'orientació (perque de vistes ni una!!!) i cap el coll d'Eres. En arribar a aquest punt vam decidir continuar cap a les Coves de Simanya i esmorçar tot recordant els Cátals. Val a dir que entrar dins les coves i descubrir nous passadissos va ser d'alló més "frapant".

El "Tramvia" marxava i vam haver de recuperar el temps de més que vam estar gaudint dins les coves. Baixar per la canal del Llor fins a trobar el cami (es un dir) que ens duría fins a la Roca Encavalcada. La vam trobar a la primera, allá a dalt, majestuosa, al contemplar-la vaig pensar:

-Sembla que ens estigui amenaçant.........

- UN PAS MES I DEIXO CAURE LA ROCA SOBRE EL VOSTRES CAPS- vaig pensar que cridava.

I per evitar problemes, mitja volta, cames ajudeu-me, i cap a cercar el camí de pujada fins a la Carena del Pagés.

Després de moltes esbufegades vam arribar al collet i d'aquí cap a la carena, coll d'Eres i Coll d'Estenalles. Vam deixar per un altre dia la vista de la Roca Encavalcada d'aprop.

El temps ens va acompanyar, no vam passar calor, ens vam remullar considerablement, doncs els camins estàven molt poc fresats i la vegetació estava humida, qué collons humida !!!!, mullada, mullada de collons.

Ah!!! com no podia ser d'un altre manera, vam perdre el camí un parell o tres de cops.

Cal mantenir la personalitat.............. o no?