MASSÍS DEL GARRAF-LA MORELLA

Diumenge 14.12.08: cim de la Morella, 594 m, cim més alt del massís. Fotografia d'en Joanton.

SCA: CINGLES DE GALLIFA.

Una nova sortida de Senderisme Cultural Actiu amb més de 40 persones apuntades. Un èxit només possible per la gent que hi participa, en propostes sovint desconegudes i perdudes. Perquè els racons que aquest cop ens ha ensenyat el Lluís estan ben amagats per boscos esponerosos i senders tortuosos, no aptes per ànimes que dubtin del seu guia. I com a regal final, l'arribada a un lloc amb una ermita, Sant Sadurní, que vola sobre les terres del voltant, un niu d'àliga, que gràcies al vent ens ha permès unes vistes corprenedores (no solsament per la timba als peus) dels voltants: Barcelona, Montseny, Berguedà, Sant Llorenç de Munt, Montserrat,... Veniu amb nosaltres la propera vegada que queden molts llocs per descobrir.

Salutacions,

JOSEP TORRENT

MÉS FOTOS CASTANYADA 2008:

UN RESUM FOTOGRÀFIC!!!

CRIATURES DE CATLLARÀS.

El vent ens va dur a Catllaràs, i la sorpresa va ser important quan vàrem descobrir les criatures dels seus boscos.

Més informació a buscadordindrets.

CASTANYADA '08

.

..

ENFRONTANT-NOS AL REPTE ESCOLLIT AMB OPTIMISME I ALEGRIA

................
EL MESTRE FERRAN ESCALANT ............................EL DAVID ASSEGURANT

.

Un altre cop ens vam reunir per celebrar la castanyada a la nostra manera particular, com l'any passat hem optat per anar a Vilanova de Prades, passant primer per Margalef a escalar una estona, bé..., qui diu una estona, diu tot el sant dia, tot el dissabte.

Ens va fer molt bon dia, ...sol, caloreta, de la nostra part tot el bon humor del món. Hi vam estar fins que va marxar el sol.

Altres van anar d'excursió en bicicleta, i d'altres van arribar directes al destí clau... ... a fer les respectives rondes de cervesetes al bar-ateneu del poble, per començar a fer la castanyada ludico-festiva, amb gimcana i desmadratge particular, on apareixen les segones personalitats dels socis del centre, però no sense abans sopar tranquil·lament entre riures i animalades, on corre el vi, el vi i també corre el vi.

I després de tant de vi la mutació general, tothom es transforma i deixa aparèixer el seu alter ego... el desinhibit, el que no té vergonya... però gens de vergonya i s'aventura en la festorriki sense complexes.

En resum un altre gran cap de setmana de castanyada del CENTRE EXCURSIONISTA SANT BOI

.

......

.....

UNES IMATGES DE LA FESTA (LES IMATGES FORTES LES HE SUPRIMIT PER

NO FERIR SENSIBILITATS)

.

.

.

SCA-GELIDA

La visita a Gelida va anar molt bé amb un gran èxit de públic, 34 persones apuntades i una gosseta. Molt bon ambient a l’estació de FFCC a les 8 del matí, encara que amb una mica de fresqueta. Recordar que a un se li van enganxar els llençols, però de manera justificada. El trasllat a l’estació de Gelida en caravana de cotxes va ser impecable perquè no es va perdre ningú.
En arribar, la primera sorpresa, una capsa de mistos de fusta que a Gelida li diuen funicular, dissenyat per Santiago Rubió i Tudurí i inaugurat l’any 1924. Plena de gent de Sant Boi i un parell de persones de Gelida sorpresos. Destaquem el bon rotllo de la conductora que va permetre a les nenes “conduir” una mica.
Un cop a Gelida, visita llampec pel poble abans d’anar al castell. Vam veure els dos tipus de cases modernistes: casa aïllada amb jardí al voltant i casa entremitgeres. També va servir per conèixer la història de la tribu bereber Banu Gelidassen que van donar nom al poble en el segle VIII.
Esmorzar tranquil en la font de Cantillepa a l’ombra d’uns frondosos arbres en germanor.
Pujada fins el castell i una visita guiada complerta pel recinte de dues hores. Amb pujada al campanar de l’església per una escala vertiginosa, fins arribar al capdamunt del campanar sota de les campanes, sospès sobre el poble, sobre la plana i amb Montserrat davant. Visita als dos recintes el dels senyors i el de la gent del poble. Les tombes antropomòrfiques tallades a la roca. Les cisternes de recollida d’aigua. L’exposició del castell.
Seria poc just només recordar el final de la sortida, però molts recordaran el tast de vi piment, el postre medieval a l’església, amb música clàssica tranquil·lament asseguts en els bancs de l’església xerrant relaxadament amb els companys de jornada fins que en vam tenir prou.
Xino-xano cap el funicular, sessió de cotxe i finalment a Sant Boi.
Primera sortida de Senderisme Cultural Actiu un 98% urbana, relaxada i en família. Creiem que va ser una bona oportunitat per ensenyar a aquells que normalment no venen amb nosaltres els diumenges i que aquest cop si ens van acompanyar, que ens ho passem molt bé fent camí plegats.
Quedeu tots convidats el 30 de novembre que hi tornem.

Josep Torrent.

Peña de las Once

Darrere excursió de la temporada, vem passar nit a la basa de la mora nit fresca i no gaire roncadora...... com podeu veure alguna tenda eran de diseny sense piquetes.....

Pals i pedres........

Quine colla que erem.......


Baixan......

Cim Peña del Migdia......

recollint el campament.... fins la propera......

Vignemale

Bonica excursió per macis del Vignemale, com podeu veure per las fotos varem tenir tems de tota mena ens va ploure ,ens va nevar , boira...... però ens ho vem passar de collons.
Bé per en flip ....com sempre amb les seves ironies...... però la excursió va estar
molt bé.

AMATISTA (6a)

.

Aquest cop hem anat a trepar una estoneta a

Vilanova de Meià.

.
.................................

.........................AMATISTA, VIA No.4

Hem escollit per trencar el gel després de les

vacances la via AMATISTA amb un grau màxim de

6a al tercer llarg.

.
........

............ACABANT EL 1er. LLARG(v+) I COMENÇANT EL 2on.(v)

.

La via és molt guapa però hem anat justets de

força, el grau és mantingut durant tota la

tirada, a això li sumes que és força tieseta,

i ja ho tens, a passar por un altre vegada.

.
.......

...ACABANT EL 2on. LLARG (V).....................ASSEGURANT AL 3er.

.

Escalada mot recomanable, ràpida i amb ambient,

i el grau és asolible però no són pasos, és de

continuitat. I o estàs fort o acabes passant

por.

.

....

..EL 3er. LLARG(6a)............I L'ÚLTIM (V+)

.

.

.

+FOTOS

BOUM: 3006 m

Unes fotos de l'última sortida d'alta muntanya del centre el passat cap de setmana, gairebé no hi entravem al cim.
Més info a buscadordindrets.

NEVADO URUS.

Per fi!!!! Un 5000 mil andí, el Nevado Urus 5420 msnm des del camp base d'Ishinca, amb mal temps, pero calia intentar-ho.

Un cop feta la feina a descansar.

Foto 1: Nevado Urus.

Foto 2: Ascensió a l'Urus amb mal temps.

Foto 3: Mirant a l'Ishinca i Ranrapalca.

Foto 4: Descansant al bivac Ishinca, ja ens hem cansat de muntanya.

CORDILLERA HUAYHUASH, PERU.

Durant deu dies hem estat voltant per la Cordillera Huayhuash, els números han sigut espectaculars, uns 6000 de pujada i uns tant de baixada, uns 115 km i, sobretot i el més dur, és que la majoria del trekking és per sobre dels 4100 metres d'alçada, passant per "pasos" entre 4800 i 5000 metres, cada dia hem fet el Montblanc. I dormint per sobre dels 4000.

El trekking ens ha mostrat llacunes de llegenda, cims nevats impossibles, uns banys d'aigües termals just al mig del trekking que ens van revifar i sobretot gent vivint a aquestes alçades a prop d'aquells gegants i tant lluny de la civilització i sempre amb un somriure per als "gringos".

Però el trekking també ha tingut la seva cara més dura, el mal d'alçada, el fred de les nits, el mal als peus, una nevada que ens complicaria la jornada més llarga del trekking, una pèrdua del camí a més de 4600 m ofegats buscant la santboiana d'escapatòria, però tot s'oblida quan ets a un dels millors escenaris del món.

Dues cosetes més:

- Vàrem fer una visita als nois de la federació, on es trobava l'Ivan Blasco, gent d'un altre món, acabaven de conquerir un d'aquells cims impossibles.

- La tornada a Huaraz: Després de matinar més que ningú a l'últim camp i correr per poder agafar plaça a l'únic "colectivo" del dia, tenim una mala notícia i no hi ha lloc. Necessitavem tornar fos com fos, 10 dies sense llit, 5 dies sense dutxa i la roba caminava sola. Així que va passar una ranxera i tots cap a la caixa de darrere entre els trastos, la pudor i rebotant durant una hora i mitja per una pista sense asfaltar i tragant pols, molta pols.

Foto 1: Llacs, muntanyes i nens.

Foto 2: Un bany, després de 5 dies feia falta.

Foto 3: Una bona nevada al campament, 4500 m.

Foto 4: El cuiner i al fons l'escenari de "Tocando el Vacio".

Foto 5: El mirador, un cerro de 4940 m. Al fons una de les muntanyes que va ascendir l'Ivan Blasco.

Foto 6: L'últim camp, un bon comiat.

...I ENS HA FET SOL

..............

..............PIC DE LA RENCLUSA
.
.
Aquest cop ens hem anat cap a Pirineu, cap a Benasc,concretament.
La primera idea era anar a escalar la via clàssica al pic de Margalida,
però la possibilitat de trobar massa neu en l'aproximació ens ha fet
canviar d'objectiu. I hem escollit el pic de la Renclusa, que queda més
aprop, i per començar a escalar a Pirineu en vies desequipades, doncs
ja pinta prou bé.
.
Em decidit estrenar-nos en la via l'Esperó picapedra (Espolón picapiedra),
que és una via de 400m fàcil i un tant perdedora, sobre tot pels que
estem acostumats a anar seguint "seguros",motiu pel qual al quart llarg
vaig optar per tirar cap a la dreta, doncs anar cap a l'esquerra (direcció
correcta) semblava massa fàcil i havia de ser IV a més hi havia una
rampota d'herva pel mig que no estava ressenyada i vaig acabar patint
un V+ per equipar, que si un tascó, que si un pitó, que si em cago de por,
que si un friend fa ràpidament d'antidiarreic i amunt fins que el fregament
de les cordes no em va deixar continuar. Ja portava uns 50m i la reunió no
es veia per enlloc, cap problema improvitzo una reunió, de dos pitons un
tascó i un friend i li faig un crit al Mines per que pugi a veure que en pensa
de continuar improvisant.
Apareix un altre cordada pel darrera que ens indica el camí correcte. En
Jordi i jo des de la reunió valorem possibilitats, sembla viable tirar amunt,
tant viable com complicat... descartada aquesta opció, flanquejar en
baixada fins a la reunió que tocava es veu molt delicat... massa, opció dos
descartada, rapelar de dos pitons i un cordino fins la darrera reunió i
reemprendre bé la via... fa por però hi ha quòrum, es a dir que tots dos
estem d'acord. I apa doncs rapelillo que va.
.
.
...............
.INICI DE LA VIA.........................................ENCARADA AMB OPTIMISME
.
I continuem la via cap amunt, ens movem en terreny fàcil i amb la
discontinuitat per les clapotes enormes d'herva.
... I bé, jo ja n'he fet les meves quatre tirades més l'extra que m'he
tret de la màniga. ara li toca al Jordi fer de primer.
.
Canvi de cordes i material i en Jordi passa a ser el cap de la cordada de
tres, fa un llarg de IV força distret, amb tranquil·litat i anant col·locant
assegurances, tascons, friends i amunt, al següent llarg li ve un tros finet
de V que encara amb valor i després de fer unes observacions, decideix
anar per l'esquerra en lloc de per la dreta (com indicava la ressenya)
decisió que li far inventar-se el que anomenaríem "l'herving", és a dir
agafar-se a un pseudo maltollet d'herves apunt d'arrencar-se, en plena
placota de V, adrenalínic us ho ben asseguro, fins i tot anant de segon. A
partir d'aquí (sisena reunió) la via sembla més aviat una progressió per
cresta.
.
.............
EN MINES MENJANT IV.................................I SUPERANT EL V
.
I li passem el testimoni a l'Alex, últim fitxatge del Centre, accepta el repte,
canvi de cordes de nou, li passem el material i tira decidit cresta amunt i
fa sense problemes les dues tirades que queden. Un cop al cim en Jordi i jo
li fem un mini-curset de com col·locar els friends i preparem el rapel per
baixar a la bretxa que ens portarà al tarteram que ens durà al camí que
ens deixarà al refugi de la Renclusa.
.
.......................
.L'ALEX ACABANT LA VIA..........................................CRESTA AMUNT
.
Passejada fins al Pla de Besurta, prenem l'autobus fins al cotxe. Conduïm
un tros, fem material i un banyet al riu i canviats nets i polits parem a
Benasc i ens auto premiem amb una bona hamburguesa i les clares i
cervesa respectives, talladet, cafè amb llet i avall.
.
.....................
...................UN ALTRE GRAN DIA!!!

.
..
RESSENYA:
(ESPERÓ PICAPEDRA AL PIC DE LA RENCLUSA)


...............
.
.