LES PIADES DELS SOCIS: ...I ENS HA FET SOL

..............

..............PIC DE LA RENCLUSA
.
.
Aquest cop ens hem anat cap a Pirineu, cap a Benasc,concretament.
La primera idea era anar a escalar la via clàssica al pic de Margalida,
però la possibilitat de trobar massa neu en l'aproximació ens ha fet
canviar d'objectiu. I hem escollit el pic de la Renclusa, que queda més
aprop, i per començar a escalar a Pirineu en vies desequipades, doncs
ja pinta prou bé.
.
Em decidit estrenar-nos en la via l'Esperó picapedra (Espolón picapiedra),
que és una via de 400m fàcil i un tant perdedora, sobre tot pels que
estem acostumats a anar seguint "seguros",motiu pel qual al quart llarg
vaig optar per tirar cap a la dreta, doncs anar cap a l'esquerra (direcció
correcta) semblava massa fàcil i havia de ser IV a més hi havia una
rampota d'herva pel mig que no estava ressenyada i vaig acabar patint
un V+ per equipar, que si un tascó, que si un pitó, que si em cago de por,
que si un friend fa ràpidament d'antidiarreic i amunt fins que el fregament
de les cordes no em va deixar continuar. Ja portava uns 50m i la reunió no
es veia per enlloc, cap problema improvitzo una reunió, de dos pitons un
tascó i un friend i li faig un crit al Mines per que pugi a veure que en pensa
de continuar improvisant.
Apareix un altre cordada pel darrera que ens indica el camí correcte. En
Jordi i jo des de la reunió valorem possibilitats, sembla viable tirar amunt,
tant viable com complicat... descartada aquesta opció, flanquejar en
baixada fins a la reunió que tocava es veu molt delicat... massa, opció dos
descartada, rapelar de dos pitons i un cordino fins la darrera reunió i
reemprendre bé la via... fa por però hi ha quòrum, es a dir que tots dos
estem d'acord. I apa doncs rapelillo que va.
.
.
.

..............

.INICI DE LA VIA.........................................ENCARADA AMB OPTIMISME
.
I continuem la via cap amunt, ens movem en terreny fàcil i amb la
discontinuitat per les clapotes enormes d'herva.
... I bé, jo ja n'he fet les meves quatre tirades més l'extra que m'he
tret de la màniga. ara li toca al Jordi fer de primer.
.
Canvi de cordes i material i en Jordi passa a ser el cap de la cordada de
tres, fa un llarg de IV força distret, amb tranquil·litat i anant col·locant
assegurances, tascons, friends i amunt, al següent llarg li ve un tros finet
de V que encara amb valor i després de fer unes observacions, decideix
anar per l'esquerra en lloc de per la dreta (com indicava la ressenya)
decisió que li far inventar-se el que anomenaríem "l'herving", és a dir
agafar-se a un pseudo maltollet d'herves apunt d'arrencar-se, en plena
placota de V, adrenalínic us ho ben asseguro, fins i tot anant de segon. A
partir d'aquí (sisena reunió) la via sembla més aviat una progressió per
cresta.
.

.............

EN MINES MENJANT IV.................................I SUPERANT EL V
.
I li passem el testimoni a l'Alex, últim fitxatge del Centre, accepta el repte,
canvi de cordes de nou, li passem el material i tira decidit cresta amunt i
fa sense problemes les dues tirades que queden. Un cop al cim en Jordi i jo
li fem un mini-curset de com col·locar els friends i preparem el rapel per
baixar a la bretxa que ens portarà al tarteram que ens durà al camí que
ens deixarà al refugi de la Renclusa.
.
.

......................

.L'ALEX ACABANT LA VIA..........................................CRESTA AMUNT
.
Passejada fins al Pla de Besurta, prenem l'autobus fins al cotxe. Conduïm
un tros, fem material i un banyet al riu i canviats nets i polits parem a
Benasc i ens auto premiem amb una bona hamburguesa i les clares i
cervesa respectives, talladet, cafè amb llet i avall.
.
.....................