CORDILLERA HUAYHUASH, PERU.

Durant deu dies hem estat voltant per la Cordillera Huayhuash, els números han sigut espectaculars, uns 6000 de pujada i uns tant de baixada, uns 115 km i, sobretot i el més dur, és que la majoria del trekking és per sobre dels 4100 metres d'alçada, passant per "pasos" entre 4800 i 5000 metres, cada dia hem fet el Montblanc. I dormint per sobre dels 4000.

El trekking ens ha mostrat llacunes de llegenda, cims nevats impossibles, uns banys d'aigües termals just al mig del trekking que ens van revifar i sobretot gent vivint a aquestes alçades a prop d'aquells gegants i tant lluny de la civilització i sempre amb un somriure per als "gringos".

Però el trekking també ha tingut la seva cara més dura, el mal d'alçada, el fred de les nits, el mal als peus, una nevada que ens complicaria la jornada més llarga del trekking, una pèrdua del camí a més de 4600 m ofegats buscant la santboiana d'escapatòria, però tot s'oblida quan ets a un dels millors escenaris del món.

Dues cosetes més:

- Vàrem fer una visita als nois de la federació, on es trobava l'Ivan Blasco, gent d'un altre món, acabaven de conquerir un d'aquells cims impossibles.

- La tornada a Huaraz: Després de matinar més que ningú a l'últim camp i correr per poder agafar plaça a l'únic "colectivo" del dia, tenim una mala notícia i no hi ha lloc. Necessitavem tornar fos com fos, 10 dies sense llit, 5 dies sense dutxa i la roba caminava sola. Així que va passar una ranxera i tots cap a la caixa de darrere entre els trastos, la pudor i rebotant durant una hora i mitja per una pista sense asfaltar i tragant pols, molta pols.

Foto 1: Llacs, muntanyes i nens.

Foto 2: Un bany, després de 5 dies feia falta.

Foto 3: Una bona nevada al campament, 4500 m.

Foto 4: El cuiner i al fons l'escenari de "Tocando el Vacio".

Foto 5: El mirador, un cerro de 4940 m. Al fons una de les muntanyes que va ascendir l'Ivan Blasco.

Foto 6: L'últim camp, un bon comiat.