LAS BARDENAS REALES-LA BLANCA I LA NEGRA-

Haviem programat el primer cap de setmana de Juny per anar a ciclar per LAS BARDENAS REALES (Aragó i Nafarroa). portavem preparant-ho des de principis de Març. Haviem contactat i fet una previsió inicial de unes 19 persones, contant 17 "ciclerus" i 2 encarregats de recolzament logistic. Així doncs vam posar-nos en moviment per tal de reservar la furgoneta i els "manovolumens" a un bon preu i així ho vam fer. Dos mesos abans de l'activitat ja teniem els vehicles reservats. A partir d'aqui algunes baixes que es van poder anar sol.lucionant, a darrera hora, més baixes que van fer perillar el pressupost inicial per persona i el recolzament logistic. Gràcies a l'esforç d'uns companys/es, que van incorporar a amics i companyes de relació (hahahahaha) hem vam tenir prou amb el que haviem previst. Bufffff.

Disabte 5 a dos quarts d'onze del matí ens trobàvem els 18 per carregar les bicis i els "viveres" en la furgona i dirigir-nos cap el nostre destí KM 17,3 de la carretera de Tudela a Ejea de los Caballeros. No recordo a quina hora vam arribar però encara feia molta calor. El camí començava pla però ja saviem que aniriem agafant alçada. A poc a poc arribavem als llocs on l'equip d'avituallament (Antonio, Viki i Amor) havien preparat begudes i fruites per a nosaltres amb una coordinació exquisida. A mitja tarda arribàvem al Santuari de Sancho Abarca després d'haver travessat La Plana Negra ( no sé si l'adjectiu negra ho és per la quantitat de mosquits que et fan la vida impossible, oi Sónia?, o perque et pots fotre una soberana hostia si intentes fixar-te les ulleres sobre el nas mentre estás baixant a tota llet pel camí, oi, Vicencs?). De fet al cim del Santuari hi havien uns gavatxos que ens van aplaudir com si fos la darrera etapa del Tour, hahahahahahahahaha.

En arribar aqui, desfer el camí, i , com no !!!!, petita encigaladeta, que va fer que improvisessim sobre la marxa el casmi de retorn. Vam veure la posta de Sol i vam arribar als cotxes a una hora prudent. Carregar les bicis i anar fins el Santuario del Yugo, on estava previst dormir.

Sopar a base de truita de patates, xoriçets calents, embutit, pa amb tomàquet i pernil, vinillo, aigua, refrescos,postres, etc, etc. En acabar els mes "responsables" vam anar a dormir, i els mes "i-responsables" van buidar una ampolla de Whiskie de Malta.

L'endemà ens va obsequiar amb una sortida de Sol de p....mare. Esmorzar a base de cafes amb llet, colacao, sucs de fruita, NOCILLA, galetes, madalenes, melmelades, etc. etc. i en acabar, recollir i anar fins al punt de sortida previst.

En arribar vam trobar-nos amb un grup de ciclistes que ens van orientar sobre els camins de la zona (una cosa és el mapa, el GPS i un altre els coneixements de la zona que tenen els seus habitants ).

Castiltierra, les barraques, el camp de tir, el Piskerra, la senda de los Ciervos altrament dita EL CIRCO, el Rallon, el Tobogán, la pista, la Guarida de Sanchicorrota, la base militar, la mani contra el camp de tir i el punt d'arribada. Fet i fet, tot el matí.

Vam tornar cap a la zona del Santuari del Yugo doncs haviem reservat el dinar en la HOSPEDERIA que hi ha al costat de l'esglesia.

Migues a dojo, pebrots del piquillo amb brandada d'abadeixo, COCRETAS, casrn de be a dojo, beguda, postre, café i "xarrupets" (fòra de pressupost).

Crec que tot i existint diferencies d'edat, de forma física, de maneres de ser, idiomàtiques, i tantes altres, l'esperit de conèixer i gaudir de nous llocs en companyia de nova gent, va estar per sobre de qualsevol diferencia.

Gràcies companys.

Antonio, Viki, Amor, Aurelio, Sonia, Enrique, Enrique (suricata), Paco, Imma, Andreas (nueeevooo), Ismael, Joan, Joaquima, Toni, Vicencs, Alfonso i Xavi.