..............
..............PIC DE LA RENCLUSA..Aquest cop ens hem anat cap a
Pirineu, cap a Benasc,concretament.
La primera idea era anar a escalar la via
clàssica al pic de Margalida,
però la possibilitat de trobar massa neu en l'aproximació ens ha fet
canviar d'objectiu. I hem escollit el pic de la
Renclusa, que queda més
aprop, i per començar a escalar a Pirineu en vies
desequipades, doncs
ja pinta prou bé.
.
Em decidit estrenar-nos en la via l'Esperó picapedra (
Espolón picapiedra),
que és una via de 400m fàcil i un tant perdedora, sobre tot pels que
estem acostumats a anar seguint "
seguros",motiu pel qual al quart llarg
vaig optar per tirar cap a la dreta, doncs anar cap a l'esquerra (direcció
correcta) semblava massa fàcil i havia de ser
IV a més hi havia una
rampota d'herva pel mig que no estava ressenyada i vaig acabar
patintun
V+ per equipar, que si un tascó, que si un pitó, que si em cago de por,
que si un
friend fa ràpidament d'
antidiarreic i amunt fins que el fregament
de les cordes no em va deixar continuar. Ja portava uns 50m i la reunió no
es veia per enlloc, cap problema
improvitzo una reunió, de dos pitons un
tascó i un
friend i li faig un crit al Mines per que pugi a veure que en pensa
de continuar improvisant.
Apareix un altre cordada pel darrera que ens indica el
camí correcte. En
Jordi i jo des de la reunió valorem possibilitats, sembla viable tirar amunt,
tant viable com complicat... descartada aquesta opció, flanquejar en
baixada fins a la reunió que tocava es veu molt delicat... massa, opció dos
descartada,
rapelar de dos pitons i un
cordino fins la darrera reunió i
reemprendre bé la via... fa por però hi ha
quòrum, es a dir que tots dos
estem d'acord. I apa doncs
rapelillo que va.
...
..............
.INICI DE LA VIA.........................................ENCARADA AMB OPTIMISME.
I continuem la via cap amunt, ens movem en terreny fàcil i amb la
discontinuitat per les
clapotes enormes
d'herva.
... I bé, jo ja n'he fet les meves quatre tirades més l'extra que m'he
tret de la
màniga. ara li toca al Jordi fer de primer.
.
Canvi de cordes i material i en Jordi passa a ser el cap de la cordada de
tres, fa un llarg de
IV força distret, amb
tranquil·litat i anant col·locant
assegurances, tascons,
friends i amunt, al
següent llarg li ve un tros
finetde
V que encara amb valor i després de fer unes observacions, decideix
anar per l'esquerra en lloc de per la
dreta (com indicava la ressenya)
decisió que li far inventar-se el que
anomenaríem "
l'herving", és a dir
agafar-se a un
pseudo maltollet d'herves apunt d'arrencar-se, en plena
placota de V,
adrenalínic us ho ben asseguro, fins i tot anant de segon. A
partir d'aquí (sisena reunió) la via sembla més aviat una progressió per
cresta.
.
.............
EN MINES MENJANT IV.................................I SUPERANT EL V
.
I li passem el testimoni a
l'Alex,
últim fitxatge del Centre, accepta el repte,
canvi de cordes de nou, li passem el material i tira decidit cresta amunt i
fa sense problemes les dues
tirades que queden. Un cop al cim en Jordi i jo
li fem un
mini-curset de com col·locar els
friends i preparem el
rapel per
baixar a la bretxa que ens portarà al
tarteram que ens durà al camí que
ens deixarà al refugi de la
Renclusa.
..
......................
.L'ALEX ACABANT LA VIA..........................................CRESTA AMUNT.Passejada fins al
Pla de
Besurta, prenem
l'autobus fins al cotxe.
Conduïmun tros, fem material i un
banyet al riu i canviats nets i polits parem a
Benasc i ens auto premiem amb una bona hamburguesa i les clares i
cervesa respectives,
talladet, cafè amb llet i avall.
.
.....................
...................UN ALTRE GRAN DIA!!!...RESSENYA: (ESPERÓ PICAPEDRA AL PIC DE LA RENCLUSA)...............
..
Per fi!!!! Un 5000 mil andí, el Nevado Urus 5420 msnm des del camp base d'Ishinca, amb mal temps, pero calia intentar-ho. 
Durant deu dies hem estat voltant per la Cordillera Huayhuash, els números han sigut espectaculars, uns 6000 de pujada i uns tant de baixada, uns 115 km i, sobretot i el més dur, és que la majoria del trekking és per sobre dels 4100 metres d'alçada, passant per "pasos" entre 4800 i 5000 metres, cada dia hem fet el Montblanc. I dormint per sobre dels 4000.
Dues cosetes més:
..............
.............
......................
Doncs sí, malgrat la pluja de dissabte ( un altre cop una vigilia molt remullada que va fer qüestionar anar diumenge al Montcau), no vam fer cas a les previsions més pessimistes i vam decidir no desconvocar la sortida.
, Montserrat, Pirineus, La Falconera, els Cortins.....) Un cop a dalt, felicitar a la Nuria i a la Esther pels seus 3 de 100, 
fotos a la taula d'orientació (perque de vistes ni una!!!) i cap el coll d'Eres. En arribar a aquest punt vam decidir continuar cap a les Coves de Simanya i esmorçar tot recordant els Cátals. Val a dir que entrar dins les coves i descubrir nous passadissos va ser d'alló més "frapant".
cridava.
..............
Per Sant Joan vàrem anar, en David, el Pedro i una servidora, als Alps, exactament al Mont Rosa. Vàrem ascendir la Punta Gnifetti i el Balmenhorn.
