..............
..............PIC DE LA RENCLUSA..Aquest cop ens hem anat cap a
Pirineu, cap a Benasc,concretament.
La primera idea era anar a escalar la via
clàssica al pic de Margalida,
però la possibilitat de trobar massa neu en l'aproximació ens ha fet
canviar d'objectiu. I hem escollit el pic de la
Renclusa, que queda més
aprop, i per començar a escalar a Pirineu en vies
desequipades, doncs
ja pinta prou bé.
.
Em decidit estrenar-nos en la via l'Esperó picapedra (
Espolón picapiedra),
que és una via de 400m fàcil i un tant perdedora, sobre tot pels que
estem acostumats a anar seguint "
seguros",motiu pel qual al quart llarg
vaig optar per tirar cap a la dreta, doncs anar cap a l'esquerra (direcció
correcta) semblava massa fàcil i havia de ser
IV a més hi havia una
rampota d'herva pel mig que no estava ressenyada i vaig acabar
patintun
V+ per equipar, que si un tascó, que si un pitó, que si em cago de por,
que si un
friend fa ràpidament d'
antidiarreic i amunt fins que el fregament
de les cordes no em va deixar continuar. Ja portava uns 50m i la reunió no
es veia per enlloc, cap problema
improvitzo una reunió, de dos pitons un
tascó i un
friend i li faig un crit al Mines per que pugi a veure que en pensa
de continuar improvisant.
Apareix un altre cordada pel darrera que ens indica el
camí correcte. En
Jordi i jo des de la reunió valorem possibilitats, sembla viable tirar amunt,
tant viable com complicat... descartada aquesta opció, flanquejar en
baixada fins a la reunió que tocava es veu molt delicat... massa, opció dos
descartada,
rapelar de dos pitons i un
cordino fins la darrera reunió i
reemprendre bé la via... fa por però hi ha
quòrum, es a dir que tots dos
estem d'acord. I apa doncs
rapelillo que va.
...
..............
.INICI DE LA VIA.........................................ENCARADA AMB OPTIMISME.
I continuem la via cap amunt, ens movem en terreny fàcil i amb la
discontinuitat per les
clapotes enormes
d'herva.
... I bé, jo ja n'he fet les meves quatre tirades més l'extra que m'he
tret de la
màniga. ara li toca al Jordi fer de primer.
.
Canvi de cordes i material i en Jordi passa a ser el cap de la cordada de
tres, fa un llarg de
IV força distret, amb
tranquil·litat i anant col·locant
assegurances, tascons,
friends i amunt, al
següent llarg li ve un tros
finetde
V que encara amb valor i després de fer unes observacions, decideix
anar per l'esquerra en lloc de per la
dreta (com indicava la ressenya)
decisió que li far inventar-se el que
anomenaríem "
l'herving", és a dir
agafar-se a un
pseudo maltollet d'herves apunt d'arrencar-se, en plena
placota de V,
adrenalínic us ho ben asseguro, fins i tot anant de segon. A
partir d'aquí (sisena reunió) la via sembla més aviat una progressió per
cresta.
.
.............
EN MINES MENJANT IV.................................I SUPERANT EL V
.
I li passem el testimoni a
l'Alex,
últim fitxatge del Centre, accepta el repte,
canvi de cordes de nou, li passem el material i tira decidit cresta amunt i
fa sense problemes les dues
tirades que queden. Un cop al cim en Jordi i jo
li fem un
mini-curset de com col·locar els
friends i preparem el
rapel per
baixar a la bretxa que ens portarà al
tarteram que ens durà al camí que
ens deixarà al refugi de la
Renclusa.
..
......................
.L'ALEX ACABANT LA VIA..........................................CRESTA AMUNT.Passejada fins al
Pla de
Besurta, prenem
l'autobus fins al cotxe.
Conduïmun tros, fem material i un
banyet al riu i canviats nets i polits parem a
Benasc i ens auto premiem amb una bona hamburguesa i les clares i
cervesa respectives,
talladet, cafè amb llet i avall.
.
.....................
...................UN ALTRE GRAN DIA!!!...RESSENYA: (ESPERÓ PICAPEDRA AL PIC DE LA RENCLUSA)...............
..
.............
...
....
..
Unes fotos de l'última sortida d'alta muntanya del centre el passat cap de setmana, gairebé no hi entravem al cim.
Per fi!!!! Un 5000 mil andí, el Nevado Urus 5420 msnm des del camp base d'Ishinca, amb mal temps, pero calia intentar-ho. 
Durant deu dies hem estat voltant per la Cordillera Huayhuash, els números han sigut espectaculars, uns 6000 de pujada i uns tant de baixada, uns 115 km i, sobretot i el més dur, és que la majoria del trekking és per sobre dels 4100 metres d'alçada, passant per "pasos" entre 4800 i 5000 metres, cada dia hem fet el Montblanc. I dormint per sobre dels 4000.
Dues cosetes més:
..............
.............
......................
Doncs sí, malgrat la pluja de dissabte ( un altre cop una vigilia molt remullada que va fer qüestionar anar diumenge al Montcau), no vam fer cas a les previsions més pessimistes i vam decidir no desconvocar la sortida.
, Montserrat, Pirineus, La Falconera, els Cortins.....) Un cop a dalt, felicitar a la Nuria i a la Esther pels seus 3 de 100, 
fotos a la taula d'orientació (perque de vistes ni una!!!) i cap el coll d'Eres. En arribar a aquest punt vam decidir continuar cap a les Coves de Simanya i esmorçar tot recordant els Cátals. Val a dir que entrar dins les coves i descubrir nous passadissos va ser d'alló més "frapant".
cridava.
